Un dels principis bàsics i elementals per entendre com funciona el món, és tenir molt clar que no hi ha un pam de net.
Acceptat aquest principi, podem anar discutint si calia o no calia, si s’ha fet ben fet d’acceptar la darrera proposta de la part contractant, o si era millor l’altra.
Ara hi ha qui se’n fa creus amb les darreres malifetes del Putin i qui encara no té molt clara la resposta que mereix. Una amiga em contava l’altre dia que hi ha gent que veu un tipus violant una noia i en comptes de pegar-li una puntada al cap al violador, s’esperen que acabi i un cop s’ha dutxat, li demanen un moment per explicar-li que això de violar una noia està mal fet, que atempta contra el drets de tal i qual i que etc.
Em va dir que hi ha gent que amb el Putin està fent això mateix. Es possible, no ho sé del cert. Potser la metàfora no és especialment encertada, però s’entén.
Un amic em va explicar que aprofitant la guerra i el soroll que se’n deriva, hi ha qui està amagant, a sota de la catifa, tota mena de malifeta, putrescència i corrupció.
Crec que em parlava d’Espanya i la seva justícia manipuladora. De cara a l’estiu en veurem de més grosses. De moment tenen la presidenta del Parlament contra la paret. No sé quin paper diu que els falta, però ja ho tenen enllestit.
Després anirà l’anterior President i tota la taula parlamentària.
Es una obsessió, una mena de paranoia que tampoc no acabarà bé.
Així i tot, nosaltres amb molta calma, seguirem demanant la Independència.
Com la gent d’Ucraïna.