Aquesta setmana ha estat una mica estranya. No ha passat res políticament destacable.
La notícia més important ha estat la constatació que de lladres i aprofitats n’hi ha per totes bandes, inclòs el Parlament català. Uns quants alts funcionaris han estat vivint de gorra, amb el consentiment de tots els partits polítics que miraven cap a l’altra banda.
Cal suposar que això ho van començar a fer en l’època de les vaques grasses. Una vergonya com una altra. Encara sort que diu que ho tallaran en sec. Tampoc et pensis que ens sorprendria que entre estudis, consultes, reunions, aclariments i preses de decisions estiguessin un any o dos cobrant con si no hagués passat res. Se les saben totes.
Insistiré, però, en què aquesta setmana ha estat especialment dèbil pel que fa a notícies polítiques d’importància.
Ves que no s’hagin posat d’acord els conspiradors per fer-nos creure que estem arribant a una certa normalitat. El desconegut M. Rajoy, va ser el mestre de no parlar de segons quin tema i deixar que s’anés oblidant.
Estan ara fent el mateix? Es perfectament possible. La pandèmia fa de tapadora de tot plegat. Estadístiques, gràfics i comentaris a dojo.
Si ningú parla del Villarejo ni de l’Imam de Ripoll, de la persecució judicial i policial, ni de la independència és capaç que ens oblidarem i acabarem pensant que vivim en un país democràtic, normal, sense gaires mals de cap. Potser és la intenció.
Clar que potser és la calma que anuncia la tempesta. No et sabria dir.
Vigilem per si de cas.
Salut i república