Es propi dels humans això d’anar-se superant. De fer el foc picant dues pedres fins a les nostres cuines vitroceràmiques, hi ha un món de diferència. Hem prosperat notablement com és de tota evidència.
Pel que fa la política, però, a les relacions humanes, no hem prosperat tant. Ni de bon tros.
He repassat, per tal de fer una cita erudita, el text de les Catilinàries de Cicerò. No faré la cita tot i que era en llatí i xulíssima. Només diré que encara avui, no està molt clar si allò que va dir Ciceró era cert o s’ho va inventar, poc o molt, per desfer-se de Catilina.
Actualment la cosa s’ha degradat molt. Amb les xarxes socials, no cal fer discursos brillants, qualsevol es pot inventar i publicar la notícia que li vagi bé i pot afegir un parell de fotos.
Abans recordo que ens deien: del que vegis et pots creure la meitat i del que et diguin no res.
Actualment del que et diguin no et pots creure res i de les fotos que vegis tampoc.
Amb la mateixa facilitat que, sense sortir de casa, ens podem fer unes fotos a Roma o a Pernambuco, podem editar una foto del candidat de l’altre partit ballant amb un grup de terroristes palestins o amb una colla de dones de vida frívola i dissipada. No costa gens.
Cal tenir el programa oportú i saber quines tecles s’han de clicar. Hi ha empreses dedicades a fer i distribuir notícies i fotos falses i hi ha barruts que les paguen generosament. Els de la caverna són els especialistes.
Avui és un bon dia per a reflexionar sobre el tema.
Salut i república.