Les xarangues recorren incansables els carrers i places que formen les xarxes socials i els mitjans de comunicació en general.
Tenim muntat un espectacle realment fastuós.
Ho tenim tot a l’abast: helicòpters que s’estavellen, manifestacions de dol, llançament simultani de coets celebrant la notícia, peticions de detenció del Netanyhahu i del seus col·legues de Hamàs, manifestacions a favor i en contra per tot el món.
Aquí, com que no tenim bombes, sembla que va tot millor. Anem de cara a unes properes eleccions, perquè els partits no es posen d’acord a l’hora de formar govern. L’Illa s’ha trobat com el Feijoo que ha guanyat però no pot formar govern.
Tot plegat entre insults i desqualificacions que es dediquen uns i altres, les crides d’ambaixadores a consulta, les disfresses dels amics de la senyora de la fruita, el terrorisme del jutge aquell del P.P. i les comèdies de VOX a favor del franquisme i del Vivaspaña, estem arribant a un nivell lamentable. Una absoluta vergonya.
Estem en mans d’una partida de miserables. Es cert. Tant, que importants sociòlegs estan parlant d’una generació de decebuts, que som nosaltres.
Us faré una proposta, en comptes d’una generació de decebuts, voleu formar part d’una generació d’emprenyats?
Els decebuts, solen ser silenciosos, conformats i tristos. El emprenyats i emprenyades diràs que han de tendir a protestar, a plantar cara i a no deixar passar ni una.
Em sembla que ha de ser millor per al cervell.
Ja miraré algun llibre al respecte.
Salut i república.