Després de la Diada, ens queda, com cada any, una mena de ressaca.
Cadascú fa les reflexions que li semblen més oportunes, no escolta res del que diuen els altres i endavant que fa baixada.
No entrem en la lluita de xifres que també és un clàssic. Efectivament s’han acabat aquelles manifestacions realment multitudinàries que havíem fet fa alguns anys. Els espanyolistes es freguen les mans contents perquè donen el catalanisme per acabat. Greu error.
Vam constatar que, almenys durant un parell d’hores, ens vam tornar a posar tots d’acord en la necessitat de reivindicar el que volem i va anar prou bé.
Dissortadament tothom sap i diu que hem d’anar tots a una per aconseguir alguna cosa, però feta la declaració, no hi ha manera de fer el que acabem de dir que s’ha de fer. Es un dels errors que haurem de corregir. Potser té raó el que va dir que la vanitat ens ha de matar a tots.
Mentre nosaltres anem fent manifestacions, el partit judicial segueix fent trampes. Han creat una expressió nova: “fer un marchena” .
Significa prevaricar i incomplir la llei fent veure que es té un gran interès en el compliment de la llei. La frase ha estat acceptada en els àmbits judicials espanyols i possiblement passarà també a la resta del món conegut.
L’amenaça de ser inculpats per terrorisme, malversació, sedició, delicte d’odi, desobediència o el que li surti al Marchena de l’entrecuix, segueix present.
Nosaltres, com que n’estem farts de tramposos, no farem cas i seguirem exigint el que és nostre.
Salut i república.