El Castell del Remei acull la primera exposició de Joan Miró que s’exhibeix a Lleida

La Fundació Castell del Remei organitza a la Sala Lucilla Atilia del Castell del Remei la primera exposició del pintor Joan Miró que s’exhibeix a Lleida. Durant els mesos de juliol, agost i setembre, sota el nom de Joan Miró, poesia i obra gràfica, aplega 44 obres d’obra gràfica realitzada per l’artista Joan Miró (1893-1983) que el col·leccionista José Luís Escuer posa a la venda.

A l’exposició del Castell del Remei trobarem dibuixos, litografies, gravats, xilografies i altres formats, molt d’ells signats a mà per l’artista català universal. La majoria de les obres estan relacionades  amb diferents poetes com per exemple Rafael Alberti, Shuzo Takiguchi, Joan Brossa, Alexander Cirici, Joan Eduardo Cirlot, J.V. Foix, Sebastià Gasch, Rafael Santos Torroella, Paul Éluard, etc…

L’exposició compta amb set obres de la sèrie Variacions acròstiques al jardí de Joan Miró, que forma part d’un projecte conjunt amb el poeta Rafael Alberti; una litografia —Mà de proverbis– sobre llenç sintètic en honor al poeta japonès Shuzo Takiguchi; i diverses litografies de la revista Derrière le miroir -revista de la Galeria Maeght de Paris que contenia litografies originals de diferents artistes en edicions de luxe-.

Una altra de les litografies és la relacionada amb el llibre Barcelona (1964) editat amb motiu de les tres exposicions que es van dur a terme simultàniament en aquesta ciutat a la Sala Gaspar, René Metrás i Belarte. En aquest llibre, les litografies de Joan Miró apareixen acompanyades de textos de Joan Brossa, Alexander Cirici, Joan Eduardo Cirlot, J.V. Foix, Sebastià Gasch o Rafael Santos Torroella.

A la sala Lucilla Atilia del Castell del Remei també s’exposa un gravat de la sèrie Cop de Poma, editat a partir d’una suite del llibre de Joan Brossa, i la litografia À toute épreuve en què van col·laborar Joan Miró, el poeta Paul Éluard i l’editor Gérald Cramer per a la creació el 1958 del llibre À toute épreuve. També es pot observar un gravat de la sèrie Lapidari. Amb aquest nom, l’artista va reunir dotze aiguaforts i aiguatintes. Un cop creats aquests gravats, juntament amb l’escriptor Pere Gimferrer va preparar l’edició com a llibre d’artista amb un recull d’onze textos anònims catalans del segle XV que l’escriptor va seleccionar i prologar. Els escrits fan referència a diverses pedres que, per les seves propietats, participaren, tot al llarg de l’edat mitjana, dels secrets de l’alquímia en un cas de col·laboració literària posterior a l’execució del treball gràfic.

Completen l’exposició, tres litografies de la sèrie Sculptures que Joan Miró va dedicar el 1974 a set països que estaven patint un important canvi polític, i diverses litografies d’El Tapís de Tarragona (1972), projecte que sorgeix de l’agraïment de Joan Miró al doctor Rafael Orozco, que va atendre la seva filla María Dolores la nit de cap d’any de 1966 quan va ser atropellada per un tren al pas a nivell de Mont-roig del Camp. El llibre El Tapís de Tarragona, editat per la sala Gaspar el 1972 i il·lustrat per Joan Miró, i amb textos de Rafael Orozco, Maria Lluïsa Borràs i Josep Royo dóna testimoni del projecte. Però, probablement, el més destacat de la mostra són dos dibuixos fets amb ceres i signats a llapis, sobre dues litografies, una de Derrière le miroir i una altra de la sèrie A Joan Prats, deu litografies signades a mà i quatre més signades amb monograma (M) “avant la lettre”, a més de diverses curiositats com a proves litogràfiques descartades o defectuoses, i dues invitacions litogràfiques de les inauguracions de les exposicions a la Galeria Joan Prats i a la sala Gaspar (Barcelona), dos pochoirs, entre d’altres obres.

L’obra gràfica de Miró no s’ha de considerar un complement de la seva tasca plàstica. Es tracta d’una de les múltiples facetes cultivades per l’artista a les quals imprimeix el segell. L’interès de Miró per aquesta forma de plasmació de l’art té, com ell mateix va dir, dues raons fonamentals: d’una banda, la possibilitat de fer diversos exemplars d’una obra de manera que puguin accedir una quantitat més gran de públic; i de l’altra, permetre l’obtenció d’una sèrie d’efectes plàstics quant a formes, materials i textures molt diferents dels assolits mitjançant la pintura, amb la qual cosa aconsegueix resultats nous.

Miró va il·lustrar més de 260 llibres i es va prestar a participar en la creació d’un bon nombre de cartells per a exposicions, pel·lícules, organitzacions socials i culturals. En l’obra de Miró descobrim abundants referències poètiques fruit de la seva passió per la poesia i la literatura: Flama a l’espai i dona nua, El diamant somriu al crepuscle.

La introducció de Joan Miró al món de la literatura es produeix de la mà d’André Masson que, a partir de l’any 1925, el presentà a un bon nombre de poetes i escriptors. El mateix pintor va declarar que els escriptors li interessaven molt més que els artistes plàstics. Joan Miró, a més de pintor era un gran lector. Els títols de les seves obres sovint inclouen referències poètiques:. També intervé amb il·lustració de diversos escrits pertanyents als seus amics surrealistes com Breton, Éluard, Leiris, i Tzara. El pintor manifesta: “No faig cap distinció entre pintura i poesia”.

La Fundació Castell del Remei presenta, en total, 44 obres per entendre la importància de l’obra gràfica en el desenvolupament artístic de Joan Miró però, sobretot, per trobar-nos amb la faceta menys acadèmica d’aquest artista que va transformar l’experimentació amb les tècniques de gravat en una forma de llibertat.

L’exposició a la Sala Lucilla Atilia del Castell del Remei estarà oberta fins al 30 de setembre en horari de 9 a 14 h i de 15 a 17 h, de dilluns a divendres; de 10 a 18.30 h, els dissabtes; i de 10 a 14.30 h, diumenges i festius.