El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, i el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, van visitar dissabte la planta de Noguera Renovables (Vallfogona de Balaguer), que ha estat una de les empreses beneficiàries de la primera convocatòria d’ajuts de l’Estratègia catalana del biogàs. El Govern, en el seu compromís per descarbonitzar l’economia catalana, ha simplificat la tramitació administrativa d’aquests projectes amb la voluntat de reduir els terminis fins a un 50% i els ha declarat com a “projectes empresarials estratègics”.
Noguera Renovables ha estat la primera planta a produir biometà d’origen ramader a Espanya i, a més, ha estat pionera a injectar el gas directament a la xarxa de distribució. El projecte està participat per Axpo Iberia, la granja Torre Santamaría i Sorigué.
Durant la visita, el conseller Ordeig va explicar que Catalunya genera cada any 9,4 milions de tones de purins i 2,8 milions de tones de fems i gallinassa: “Amb el biogàs, obrim una nova finestra de competitivitat per al sector ramader, ja que, d’una banda, permetrà abaixar els costos energètics per mitjà de l’autoconsum, i, de l’altra, oferirà l’oportunitat d’obrir noves línies de negoci a través de la producció de biometà per injectar-lo a la xarxa de gas natural o la producció de fertilitzants d’alta qualitat a partir del tractament de les dejeccions, entre d’altres.”
“Aquest és un projecte d’economia circular que contribueix a la cohesió del territori mitjançant la creació de noves comunitats energètiques i de negoci, alhora que millora sensiblement la percepció de la societat respecte de l’impacte de l’activitat. A més, es garanteix la protecció total de l’entorn i s’aconsegueixen mitigar les emissions derivades d’aquests residus”, ha afegit el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
En aquest sentit, el conseller Sàmper va declarar que “amb aquesta mesura, el Govern reafirma el seu compromís amb el creixement econòmic i la sostenibilitat. Els projectes classificats com a estratègics rebran tot el suport necessari, amb una simplificació administrativa que en garantirà la viabilitat i potenciarà l’impacte que tenen en l’economia del país”.
Així mateix, el conseller Sàmper subratlla que “aquesta acció complementa els objectius del Pacte Nacional per a la Indústria, en què treballem per consolidar les zones rurals com a pols econòmics dinàmics i sostenibles, apostant pel biogàs i les energies renovables com a eixos de futur”.
La declaració d’un projecte empresarial com a estratègic comporta la tramitació urgent i prioritària dels tràmits de tipus ambiental, urbanístic i d’obres, que aquests projectes han de dur a terme perquè s’implantin en el territori. Els efectes d’aquesta mesura permetran reduir a la meitat algunes de les fases de la tramitació.
Assemblea Pagesa es mostra contrària
Per la seua banda, l’Assemblea Pagesa de Catalunya va emetre un comunicat el mateix dissabte en què es mostrava contraris als projectes d’aquesta manera al territori. Entre altres punts, sostenen que la zona on es vol ampliar la factoria de biogàs de Noguera Renovables corre el risc d’especialitzar-se en la gestió de residus i de crear greus impactes en la zona. Expliquen que coincideixen en poc més de 10 quilòmetres a la rodona, projectes i empreses ja existents que podrien arribar a tractar prop de les 1.500.000 de tones de residus, bona part dels quals no serien locals i s’haurien d’importar d’altres zones.
Aquests projectes són les factories de biogàs de la Sentiu de Sió i Linyola i l’empresa de compostatge STA de Balaguer, que ja està causant múltiples problemes de qualitat de l’aire i pudors a les localitats properes.
La granja Santamaria està ubicada en sòl agrari de gran qualitat, no urbanitzable. Es mostren contraris al fet que cap negoci privat de producció de gas i que tracti residus no generats en la mateixa explotació es pugui ubicar en aquesta mena de sòls, ja que són imprescindibles per a la sobirania alimentària del país.
Finalment, inviten el govern a revisar l’estratègia de biogàs i fer una planificació real del desplegament d’aquesta tecnologia insostenible que inclogui el vessant urbanístic, la dels sòls agraris, l’energètica i la dignitat de vida als pobles.