La pèrdua de els colònies americanes l’any 1898 obriria una nova etapa a l’Estat Espanyol. El desenllaç d’aquesta situació seria una oportunitat per Menàrguens on s’instal·laria la fàbrica de sucre més gran de Catalunya.
Davant d’aquest escenari el ministeri d’hisenda va promulgar un impost del sucre proteccionista, amb l’objectiu d’impulsar la indústria del sucre a nivell nacional. El resultat va ser espectacular, en 5 anys es van posar en marxa 37 noves fàbriques a tot l’Estat. La segona fàbrica que es va construir a Catalunya va ser la de Menàrguens. Inicialment el projecte s’havia plantejat a Mollerussa i a Balaguer, però els problemes d’aigua que tenien a l’Urgell i una forta oposició dels cacics de la capital de La Noguera van acabar dirigint la sucrera a Menàrguens.
Instal·lar la fabrica aquí però obligava a fer importants inversions per millorar les comunicacions. Es va construir un pont pel ferrocarril de més 100 metres per creuar el riu i es va millorar la carretera que unia Térmens i Menàrguens.
La construcció del ferrocarril que uniria Mollerussa i Térmens era vital per a la posada en funcionament de la fàbrica ja que el tren havia de portar la maquinaria de la sucrera que es posaria es construiria en poc més d’un any.
Una vegada inaugurada, la sucrera de Menàrguens es convertiria en la fàbrica de sucre més gran de Catalunya, un model que duraria una mica més de 50 anys i que es sobreposaria ala fàbrica de Vic, l’altra sucrera catalana que tancaria en pocs anys.
La sucrera acabaria tancant per diversos motius. La fàbrica no havia invertit en modernitzar la maquinària i resultava cada vegada menys rentable. La construcció de la fàbrica de Monzón va prendre a Menàrguens part de la remolatxa que venia a la fàbrica. A més, les plantacions de la zona havien perdut qualitat pel desgast de la terra i als pagesos tampoc els sortia a compte.
La Sociedad General Azucarera Española, aleshores propietària de la fàbrica, va tancar la línia de Ferrocarril Mollerussa Balaguer, i a continuació, al 1955 la fàbrica va deixar de moldre remolatxa i va quedar com a dipòsit per la fàbrica de Monzón fins al tancament definitiu l’agost del 1963. La sucrera havia estat un revulsiu per a la comarca on havia portat riquesa, feina i prosperitat. Els pagesos i productors de la zona que havien viscut tota la vida de la fàbrica ara havien de mirar a una altra banda i començaven apostar pels cultius de fruita, mantenint un dolç record de la sucrera.
La Paeria de Balaguer ha instal·lat aquesta setmana dos nous dispensadors d’alimentació per a coloms…
Ponts ha estrenat aquesta divendres la Suite del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts davant…
Catalunya es presentava davant un Pavelló 1r d’octubre a vessar amb la intenció de continuar…
Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…
En aquells temps en què l’ajuda humanitària es fa imprescindible per a la recuperació d’una…
La Comissió d’Energia de l’Associació de Veïns del Centre Històric de Balaguer ha iniciat una…
Aquest lloc web utilitza cookies.