En desacord amb el projecte de la nova variant de Tremp per millorar la connectivitat del Pallars, els comerços i serveis d’Artesa de Segre s’han unit per engegar la campanya “No volem la variant”.
En els darrers 10 anys, i des de l’arribada de la variant de Ponts, els establiments han patit una davallada de les vendes d’entre el 25% i 50%. Amb aquesta segona variant en plena crisi de la Covid-19, el sector del comerç i els serveis d’aquest municipi de la Noguera assegura que perilla la continuïtat de més del 85% dels negocis. En aquests 10 anys Artesa de Segre també ha perdut un 10% de la seva població.
El moviment “No volem la variant” ha començat les accions per frenar el projecte. La primera ha estat la instal·lació d’una pancarta al tram de carretera que connecta el municipi amb Tremp i la segona, l’entrega de 700 signatures en contra de la nova variant. Durant dos mesos els establiments han realitzat una recollida i han redactat un manifest per presentar un document al consistori. Demanen el seu suport i que es traslladi la protesta al
Departament de Territori. Portaveus del comerç es van reunir el passat divendres amb l’alcalde d’Artesa de Segre, Mingo Sabanés i el regidor de comerç, Marc Ticó per a fer entrega d’aquest document que conté, a més, alternatives a la construcció de la variant.
L’Ajuntament d’Artesa de Segre no deixa clara la seva opinió davant la construcció de la nova via. Fa uns dies va realitzar una enquesta per conèixer l’opinió dels seus veïns i veïnes i dels 129 vots un 53,9% van ser favorables i el 43,7% anaven en contra. El consistori treballa en un segon sondeig davant la poca participació.
El Govern de la Generalitat preveu licitar aquest 2020 la nova via d’Artesa de Segre d’1,5 kilòmetres que contempla la millora de la carretera de Comiols que uneix la comarca de la Noguera amb el Pallars. El projecte preveu la construcció de 4 túnels i 4 viaductes en un tram de 29 quilòmetres per escurçar 3 quilòmetres que es veurien traduïts en 5 minuts de temps segons el conseller de Territori, Damià Calvet. Suposarà una inversió de 185 milions d’euros i es preveu que les obres finalitzin el 2025.
Informa: Redacció