-
- Gràfic de repartiment d’escons al Parlament de Catalunya amb els resultats del 14 de febrer del 2021
-
- Gràfic amb el percentatge de vot obtingut per cada partit amb representació parlamentària a les eleccions del 14 de febrer del 2020
-
- Mapa del partit més votat per circumscripció en les eleccions al Parlament del 14 de febrer del 2021
El PSC i ERC empaten en la primera posició amb 33 escons a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2021 amb el 98% dels vots escrutats. JxC queda en tercera posició amb 32 escons. Per darrere, Vox, amb 11 ocupa la quarta posició, seguida de la CUP (9) en cinquena, En Comú Podem (8) en sisena i Cs (6) en setena. Els últims escons els ocupa el PP amb 3. PDeCAT no ha aconseguit representació. L’any 2017 Ciutadans va guanyar les eleccions amb 36 escons, 2 més que el seu immediat perseguidor, el Junts per Catalunya que encapçalava Carles Puigdemont. Per darrere, Esquerra Republicana va aconseguir 32 escons i el PSC 17. Catalunya en Comú amb 8, la CUP amb 4 i el PP amb 4 van completar la cambra catalana.
Quatre anys més tard, en uns comicis marcats per l’abstenció (superior al 46%, gairebé 26 punts més alta que el 2017), per la pandèmia de la covid-19 i per la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de mantenir les votacions aquest diumenge (amb l’anul·lació del decret d’ajornament que havia aprovat el Govern), el gran derrotat ha estat el Ciutadans de Carlos Carrizosa, que seguint l’estela del que va passar a les eleccions espanyoles, es desinfla fins a situar-se com a penúltima força política amb 6 escons, 30 menys que el 2017.
Un altre dels perdedors de les eleccions ha estat el PP, no pels resultats, en perd 1 vist els 4 escons del 2017 (els pitjors resultats de la formació a Catalunya des de la restauració de la democràcia), sinó pel fet que l’extrema dreta de Vox l’ha superat àmpliament amb més del triple d’escons, un fet que atorga un caràcter de força minoritària a Catalunya al segon partit espanyol i que, a banda, situa la nova formació com a líder de la dreta espanyola al Parlament.
En canvi, sí s’ha complert l’anomenat efecte Illa. El líder del PSC ha tret rendiment al bagatge que ha pres com a ministre de Sanitat enmig de la crisi sanitària causada per la covid-19 i empata en la primera posició de les eleccions amb ERC amb 33 escons (el doble que el 2017) però guanya en vots, com ja va fer Pasqual Maragall en els primers comicis en què els socialistes es van imposar a Catalunya des del retorn de la democràcia postfranquista.
De la seva banda, Esquerra Republicana ha aconseguit guanyar el pols que manté amb Junts per Catalunya per l’hegemonia sobiranista i s’ha imposat per un escó a la força comanada des de Waterloo per Carles Puigdemont, de la mà de la candidata Laura Borràs. Els 33 escons de l’ERC de Pere Aragonès superen per un diputat els resultats dels republicans el 2017.
El tercer actor sobiranista en joc és la CUP, que amb 9 escons ha aconseguit més del doble dels diputats de l’última cita electoral. En l’àmbit independentista, els anticapitalistes tornen a tenir un paper clau de cara a la possible formació de governs.
Una de les novetats més destacades de la jornada ha estat la irrupció de l’extrema dreta al Parlament de Catalunya. Amb 11 escons Vox entra amb força i se situa com a quart partit de l’hemicicle, tot i que no tindrà fàcil fer prevaldre uns criteris que la resta de forces deploren.
En Comú Podem, de la seva banda, ha repetit els resultats del 2017 amb 8 escons. Els de Jèssica Albiach, auspiciats per Pablo Iglesias, poden esdevenir també claus per a la governabilitat, en un moment en què la política de blocs que ha dominat l’última dècada de l’escena catalana ha mostrat un desgast remarcable en els darrers temps.
Un altre dels fets destacats de la nit és que el PDeCAT d’Àngels Chacón no ha aconseguit representació al Parlament, atès que ha assolit menys del 3% de vots necessaris. Amb el 98% escrutat en duia 75.430, el 2,72% del total.
Informa: ACN