No voldria semblar molt patètic, però em sembla que estem entrant, políticament parlant, en la setmana o els quinze dies més importants de la nostra vida. De la meva sí i perdona.
Espanya ens ha declarat la guerra com és de tota evidència i els propers dies vorem fins on és capaç d’arribar un Estat que s’ha demostrat tan groller com l’estat espanyol.
L’opinió pública espanyola, inclosos els seus tertulians més punyents, equidistants i polèmics, encara estan per dir alguna cosa i els intel·lectuals d’esquerra al clatell s’ho han posat. L’estat espanyol és tan groller que ha multat, per primera vegada en la seva història, els quatre implicats en el 9-N i uns quants més triats una mica a la babalà amb cinc milions d’euros per haver organitzat un referèndum.
Lo Sànchez, que va guanyar unes primàries dient que volia fer fora al Rajoy, ara és l’adalil de no votar en un referèndum, i l’altre el llepon aquell de C’S, ja ha dit que haurien de passar a l’acció. No sé si pensa en la Guàrdia Civil o en desplegar l’exèrcit.
Ens volen fer por. Tenen reunit el T.C. per tal d’anar fent contra el Parlament de Catalunya. Ja ens han dit que qualsevol cosa que fem podrà ser considerada un delicte.
No em sorprendria ni gota d’un estat on resulta que qui vol donar la veu al seu poble està fent un atemptat contra la democràcia i qui no vol deixar votar i aplica, des de fa anys, la llei segons la seva conveniència és el demòcrata.
No hem de tenir por. Ho tenim guanyat. Hem desconnectat, i ho saben.