A Espanya han perdut el cap i estan decidits a arribar fins a la fi, tot i que no estic segur que sàpiguen on volen arribar.
En la seva fúria anti referèndum estan arribant a extrems difícilment imaginables. Tots molt lògics, això sí. Porten la lògica de la niciesa extrema, naturalment.
La tesi principal és que el més important és la llei. Sense llei no hi democràcia. Segona tesi: L’únic que pot dir que és o no és una llei, és el T.C. Arribats en aquest punt i assumits els seus principis bàsics, podem obrar en conseqüència:
Queda clar que convocar un referèndum és il·legal i delictiu, però si anem més enllà, una mica més enllà, ho és fer propaganda del referèndum, parlar-ne a la televisió o a la ràdio, fer programes on es parli sobre el tema.
Potser sí que ens prohibiran parlar-ne pel carrer. Tampoc em sorprendria perquè també deu ser un acte il·legal.
Un jutge especialment brillant, ha prohibit un acte a Madrid perquè pensaven fer “apologia del referèndum” increïble.
La Fiscalia, en un gest sense precedents, cita 700 alcaldes i els amenaça amb portar-los a la presó si no es presenten. Tots 700 alcaldes.
Un intel·lectual espanyol ja va demanar que multessin el milió llarg de persones que van anar a la manifestació de la Diada. Això és absolutament cert.
Estan perdent el cap. No saben on dar-les. Potser sí que farem tots cap a la presó. No n’estic segur, però.
Crec que la bossa vomitòria que estan unflant, els farà un pet quan menys s’ho pensin. Espero que ens agafi lluny.