L’últim any hem anat anotat al calendari diferents dates històriques. Petits gestos polítics i socials que han marcant el tempo de l’agenda del nostre país. I com ho hem aconseguit? Amb voluntat i unitat. Uns valors que sembla que s’han anat desgastant les últimes setmanes.
12 de desembre de 2013
Sis formacions polítiques van aconseguir fixar una data i una pregunta per a la consulta. CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van fer prevaldre l’interès i els objectius de país i, malgrat els matisos de cada partit, van blindar un acord. El 9 de novembre del 2014 els ciutadans catalans serien consultats a les urnes sobre el seu futur polític immediat.
Les previsibles negatives de l’executiu espanyol per pactar els detalls de la consulta del 9N van aconseguir mantenir ferma la unitat dels catalans. Davant de l’immobilisme, esforç dels partits per intentar respondre a l’actitud mobilitzada i compromesa de la societat civil. Llei i convocatòria de la consulta al Tribunal Constitucional. Resposta: 2.344.828 persones votant el 9N en un procés de participació ciutadana.
12 de desembre de 2014
Dotze mesos després el panorama és ben diferent. Un estira-i-arronsa, declaracions i contradeclaracions, així farem avançar el procés? Després del 9N, el com i el perquè d’un possible avançament electoral marquen l’agenda política. ERC i la CUP demanen eleccions de forma imminent, però Mas assegura que només les convocarà si són “per fer la consulta definitiva”. I quin és el vostre posicionament definitiu?
El president català defensa una llista unitària amb representats dels partits polítics i la societat civil. El líder republicà diferents candidatures amb un punt en comú, la independència. I els ciutadans una resposta acordada el més aviat possible.
Sí, demanem poder expressar de forma clara quina és la nostra posició. I ho volem fer perquè el Parlament i el govern obtinguin un mandat democràtic fort que els permeti executar l’opció guanyadora. Només així es podrà actuar amb tota legitimitat i consensuar cada nou pas, cada decisió, per intranscendent que pugui semblar. Els interessos partidistes no conjuguen amb els valors que han caracteritzat el moviment sobiranista.
I per avançar, de vegades, cal cedir. No és més fort aquell que es manté ferm i immòbil amb els seus principis sinó aquell que sap adaptar-se a cada situació, que és flexible en algun aspecte perquè reconeix que la pluralitat és la clau per bastir nous projectes. I això és el que justament demanem als nostres polítics, fermesa amb l’objectiu però un acord amb l’estratègia.
El compte enrere ja ha començat. El com, el quan o el qui no poden segrestar-nos, cal que dediquem les nostres energies al propòsit, al perquè. Per això, confiem que aquest atzucac es resolgui abans de Nadal, que tots puguem menjar-nos els torrons tranquils i brindar per un futur esperançador. Això voldrà dir que els polítics ja hauran blindat un nou acord. Facta, non verba.