Hem canviat d’any i sembla que només li han canviat el nom.
Tenim l’esperança que malgrat tot, alguna cosa ha de canviar, que amb l’any 22 ha acabat una etapa i que s’obre una altra que ha de ser definitiva.
No ens donem a la desesperació si no hem notat cap canvi significatiu. Només ha passat una setmana i la meitat estaven de vacances.
Ara la gran pantomima la estan fent amb els pressupostos, si els aprovem o no i canvi de què. Tothom ens vol fer creure que està treballant pel bé del país, la prosperitat, la pau i la tranquil·litat.
No ens hem d’estranyar, fins i tot líders mundials, amb la cara més dura que el ferro, amenacen la població civil tot i afirmant que, en efecte, estan destruint les seves ciutats, però que és pel seu bé, que no se n’adonen perquè són víctimes de la propaganda exterior.
A nosaltres, sortosament, no ens poden bombardejar i només ens trenquen el cap amb el Hard rock, l’ampliació de l’aeroport del Prat, l’aprovació dels pressupostos i la salvaguarda dels llocs de treball que tenen retinguts a la Diputació de Barcelona.
Tot és parlar i fer una mica el paperina, com si no ens coneguéssim tots plegats des de fa un munt d’anys.
El PSOE i la seva marca blanca, són tan espanyolistes com els altres, així que no podem esperar gaires coses i els nostres segueixen barallats per les seves galindaines.
Ho tenim difícil, però ho tenim. No ho podem perdre de vista. Que facin la comèdia que creguin convenient.
Nosaltres seguirem treballant per la independència.
Salut i república.