Finalitzen les obres de restauració de la muralla del Pla d’Almatà

La restauració de la muralla del jaciment islàmic del Pla d’Almatà de Balaguer ha permès constatar que el sistema i els materials usats en la seva construcció són els mateixos en tot el perímetre, la qual cosa, segons la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, revela que data tota de la mateixa època, probablement segle VIII, i que segueix les tècniques utilitzades en l’època al Pròxim Orient, el possible lloc d’origen dels militars i enginyers que la van edificar.La muralla està construïda amb una base de carreus de pedra, tots de la mateixa mida (1m x 50 cm x 50 cm) que s’utilitzen per regularitzar el terreny i guanyar alçada. Un cop es tenia una base plana s’alçava la resta del mur amb encofrades de tàpia. Actualment, es conserven 27 torres que s’alternen amb panys de muralla.

Durant més de cinc setmanes, un equip d’arqueòlegs, arquitectes i restauradors contractats pel Departament de Cultura han analitzat sobre el terreny l’estat de la muralla i han dut a terme diverses proves pilot de restauració de cara a un futur projecte de rehabilitació integral muralla. Concretament, s’ha actuat en algunes de les torres que encara es conserven parcialment i en un tram de muralla, aplicant diversos mètodes per tractar la tàpia i la pedra. L’arquitecte responsable de l’obra, Manel Julià, ha explicat que un dels punts més complicats del procés ha estat com abordar la conservació de la tàpia, un material molt difícil de consolidar, ja que està compost per argila i aigua. A banda de la seva elevada erosionabilitat, les restauracions de construccions de tàpia són poc habituals, per la qual cosa les tècniques de conservació encara estan en procés d’investigació.

En el cas de la muralla del Pla d’Almatà, s’ha optat per tractar la tàpia i els carreus de pedra amb silicat d’etil, un líquid que tapa els porus del material i en frena la seva erosió. No obstant, en una de les torres, la més alta de les que resten dempeus (coneguda popularment com a gegant) i on, a diferència de la resta, la tàpia apareix barrejada amb còdols de riu, s’hi ha aplicat un material especial, una espècie de morter per tapar les juntures entre la tàpia i els còdols de riu. A causa de la complexitat d’aquesta tècnica, que obliga als arqueòlegs a aplicar el material de forma molt minuciosa, s’ha limitat a aquesta torre, una de les dues que estan a tocar de la carretera C-12 (direcció Àger).

Pel que fa als talussos, s’ha optat per la construcció d’un mur de contenció en un dels trams de muralla, i en una altra de les torres, la que potser estava sotmesa a un estat de degradació més avançat, s’ha apuntalat el mur i s’han restituït alguns carreus de pedra, actuació duta a terme per un picapedrer, que s’ha encarregat de polir les pedres i anivellar-les, tot seguint la tècnica que s’havia aplicat originalment en la construcció de la muralla.

Ara, un cop conclosa aquest prova pilot, l’objectiu és continuar amb la restauració del jaciment. Respecte d’això, l’alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, ha reconegut que “la recuperació del Pla d’Almatà requereix de grans inversions”, difícils d’aconseguir ara per ara. No obstant, ha dit que això no està renyit amb la promoció i la posada en valor de l’espai i les zones que ja estan restaurades, ni amb intentar buscar recursos d’administracions o d’empreses privades per seguir amb la restauració. El que ha deixat clar és que cal fer-ho pas a pas, per evitar que el jaciment es malmeti encara més. També la cap d’actuacions del servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Maite Mascort, ha insistit que totes les actuacions que es facin han d’anar acompanyades de la respectiva consolidació i ha ressaltat l’interès del departament de Cultura per aquest jaciment.

Aprofitant la finalització d’aquestes obres de restauració, responsables de l’ajuntament i del departament de Cultura, tècnics municipals i del departament i els encarregats de l’obra han visitat aquest divendres 31 de maig el Pla d’Almatà.

La ciutat islàmica del Pla d’Almatà data del segle VIII. Inicialment concebuda com un campament militar, s’acabà convertint en una madina (ciutat islàmica) plenament consolidada al segle XI. Tot i el poc terreny que s’ha excavat, hi ha constància que la ciutat comptava amb una zona residencial, un alcàsser, una necròpolis i una àrea industrial, a més a més d’una mesquita ubicada als terrenys que actualment ocupa el santuari del Sant Crist.