Opinió

Gaspar de Portolà: aventurer o genocida?

Marc Solanes

Arran de la mort de George Floyd a mans d’un policia de Minnesota la campanya Black Lives Matter –les vides dels negres importen– ha revifat amb força. Als Estats Units les manifestacions han anat seguides d’enderrocaments d’estàtues de personatges que es vinculen amb el colonialisme i amb el racisme com Cristòfor Colom o Juan Ponce de León. La presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, ha instat la retirada del Capitoli d’onze figures que representen líders i soldats confederats que defensaven l’esclavisme. L’estàtua de Churchill a Londres ha hagut de ser blindada i la de Leopold II a Anvers ha estat atacada i finalment retirada.

Dissabte passat va arribar l’hora a Fra Juníper Serra, l’efígie del qual a San Francisco corregué la mateixa sort que la de Saddam Hussein quan els nordamericans entraren a Bagdad. Serra és el franciscà mallorquí que acompanya Gaspar de Portolà a l’expedició a Califòrnia ordida per la Corona espanyola a mitjan segle XVIII. L’un portava la creu i l’altre, l’espasa. L’Institut d’Antropologia de les Illes Balears s’ha afanyat a dir que l’estàtua del religiós acompanyat d’un nen indígena que llueix a Palma ha de ser retirada i contextualitzada, en la mesura que “representa un passat colonial i evangelitzador que significa aculturació, abús, humiliació, menyspreu, propagació de malalties, mort i extermini”.

Hi ha versions de tot tipus. Per justificar l’adoctrinament dels indis bruts o per qüestionar l’actuació de les glòries militars i religioses espanyoles. Crec que no hauríem de caure ni en un conformisme babau ni en el revisionisme ultra. A Balaguer encara no hi ha hagut soroll, però prou que s’hi reten honors, al soldat Portolà, que va viure al Mercadal. En un congrés organitzat recentment per l’Institut d’Estudis Ilerdencs es van donar algunes claus sobre el personatge. Descartada la imatge romàntica de l’aventurer, Portolà era efectivament un oficial al servei de l’exèrcit que executava les ordres que rebia. Un militar a qui, segons el mateix Institut, el franquisme “va utilitzar moltíssim per tot el que implica l’exaltació de l’heroi, l’imperialisme i el discurs caspós”. Efectivament, és durant l’última dictadura quan es bateja amb el seu nom una escola i l’antic pas del Portalet.

El 1981 es crea l’Associació Amics de Gaspar de Portolà que ara presideix Àngel Ros. L’entitat ha servit, entre altres mogudes, per participar en audiències a la Zarzuela i en viatges a Califòrnia –cadascú té les seves dèries. També per promoure, a l’antiga rectoria de Santa Maria, un espai expositiu amb un relat molt ponderat que t’acosta a la figura i a l’època.

Fa uns quaranta anys, el rei Joan Carles I va “regalar” a la ciutat una estàtua de Portolà que es veu que representava un personatge del segle XVI i que va haver de ser substituïda per l’actual. En ocasió del bicentenari de la seva mort, el 1986, Pasqual Maragall en plantifica una a Montjuïc i Antoni Siurana una altra a l’avinguda de l’Exèrcit de Lleida. És curiós que un altre socialista insigne, l’historiador Jaume Sobrequés, no dubti en qualificar la gesta d’aquests colonitzadors com “un genocidi de llibre” que contribuí “a la destrucció de la vida, la propietat, la cultura i la societat indígenes”.

La lectura que en fa Josep Carner-Ribalta no té pèrdua: “només a Califòrnia es pot dir que els conqueridors no feren mai ús de l’espasa –probablement per ésser manejada amb el tradicional seny català. Per contra, la creu, tot i que fou enlairada per mans també catalanes (els franciscans del pare Serra eren gairebé tots dels Països Catalans), fou usada amb una ceguesa ben poc característica de Catalunya, a l’espanyola diríem”.

Sánchez Piñol ho expressa amb més cruesa: “una ceguesa intel·lectual patològica els feia creure que oferien Déu a uns pobres d’esperit, quan de fet estaven anorreant religions ubèrrimes; creien que duien la cultura a la perifèria de l’Univers, quan en realitat estaven destruint una constel·lació de cultures. I creien, en fi, que estaven dotant-los d’una llengua, la castellana, quan de fet van contribuir a eliminar centenars de riquíssimes llengües autòctones. I el més trist i tràgic és que això ho van fer, en bona part, catalans”.

Si més no, tot aquest terrabastall ens servirà per conèixer una mica més la nostra història, que també és la d’aquest il·lustre noguerenc. Portolà era un home del seu temps, és clar. Cal posar context a la seva actuació, segur. Però també ens hem de plantejar críticament a quins personatges hem de retre honors a l’espai públic.

 

Marc Solanes

Ara o mai

Missatges recents

Balaguer instal·la dos dispensadors d’alimentació per a coloms amb tractament esterilitzador

La Paeria de Balaguer ha instal·lat aquesta setmana dos nous dispensadors d’alimentació per a coloms…

20 hores fa

El Mil·lenari de Sant Pere de Ponts estrena la seva pròpia cantata abans de posar punt final a la commemoració

Ponts ha estrenat aquesta divendres la Suite del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts davant…

20 hores fa

Catalunya fa mèrits, però cau davant el Paraguai

Catalunya es presentava davant un Pavelló 1r d’octubre a vessar amb la intenció de continuar…

20 hores fa

CONNECTA LLEIDA PIRINEUS 21/11/2024

Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…

1 dia fa

Cinc establiments de Balaguer s’uneixen per a un gran dinar solidari pels afectats per la DANA

En aquells temps en què l’ajuda humanitària es fa imprescindible per a la recuperació d’una…

1 dia fa

Connecta Lleida Pirineus: L’Associació de veïns del Centre Històric promou una comunitat energètica

La Comissió d’Energia de l’Associació de Veïns del Centre Històric de Balaguer ha iniciat una…

2 dies fa

Aquest lloc web utilitza cookies.