Gregori Gallego i Marin (Lleida 1944- Balaguer 2004). Passant de notaria professió, líder sindical i polític.
L’ofici del seu pare, Guardia Civil, el va fer traslladar a Balaguer l’any 1963, ciutat d’ on en va ser el primer alcalde en la democràcia. Gallego va ser un dirigent sindical i un dels fundadors de CCOO a la província de Lleida (1966).
Reconegut activista sindical va ser també un dels representants de Lleida de l’Assamblea de Catalunya, plataforma antifranquista que lluitava per aconseguir la democràcia, Gallego va viure en primera persona un dels episodis més recordats de l’Assamblea de Catalunya el 28 d’octubre de 1973, on 113 membres de la plataforma van ser detinguts a església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona.
Al 79 és escollit alcalde de Balaguer encapçalant la llista del PSUC, Gallego deixà la militància al partit al acabar la legislatura a causa d’unes disputes internes de partit.
Al 1983 es presenta a les eleccions Municipals encapçalant la llista d’un partit independent (Indepents Progressistes i Nacionalistes per Balaguer). Gallego esdevé la llista més votada però un pacte entre AP, PSC i PSUC el deixa sense alcaldia en benefici del líder socialista, Miquel Aguilà.
L’estiu del 1983 ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya. Des de 1990 fins al 1996 dirigí les delegacions dels departaments de Benestar Social i de Treball de Lleida.
Al 1996 publicà Anònims de la transició, un sèrie d’entrevistes personals als personatges que van lluitar contra el franquisme.
Balaguer ha dedicat un carrer a la figura de Gregori Gallego (primer alcalde de l’època democràtica) on s’hi troba un equipament sociosanitari.