Ha valgut la pena

El conseller Josep Rull acaba de publicar a Símbol Editors 1 dia d’octubre i 2 poemes, una narració en primera persona que va del Primer d’Octubre al dia en què es notifica la sentència als presos polítics. La jornada del referèndum, les reunions d’alt voltatge dels dies següents, el no desplegament de la República, la trobada amb altres consellers a la Catalunya del Nord i la decisió personalíssima de respondre davant la justícia espanyola, l’empresonament i les vicissituds de la vida carcerària, la campanya –i la victòria!– del 21-D, la vaga de fam, les eleccions a Corts, el judici al Suprem…

Rull representa –amb Puigdemont, Turull i Forn– el sobiranisme latent tants anys a Convergència, marcat per la seva militància a la JNC dels vuitantes i els norantes. Ell executa el trencament de la federació amb la Unió de Duran i Lleida. I personifica l’impuls decisiu que una generació de patriotes donen al procés d’independència iniciat ara fa deu anys amb les consultes populars i la sentència contra l’Estatut.

Rull és un parlamentari de llarga trajectòria, regidor enamorat de Terrassa i, alhora, coneixedor profund de tot el país. La Noguera l’ha trepitjada mantes vegades, en ocasió de mítings memorables, com el de Junts pel Sí al Teatre Municipal de Balaguer, en assemblees i trobades convergents… També en visites com a conseller de Territori i Sostenibilitat. L’esperem i l’esperarem per inaugurar la variant nord-oest de Balaguer i la millora de la carretera que enllaça Bellcaire d’Urgell i Linyola, obres imprescindibles que va impulsar des de l’executiu, la posada en marxa de les quals es va produir durant el seu empresonament.

La comarca treu el cap al llibre –i a la història del procés– per mitjà de l’aleshores diputat i alcalde d’Albesa, Antoni Balasch. Segons Rull, fa una intervenció decisiva en la reunió del 26 d’octubre de 2017 on el president planteja la convocatòria electoral per frenar el 155. El nostre diputat hi fa un al·legat a favor de la declaració d’independència apel·lant als joves que s’han implicat en el referèndum, a la humiliació que suposaria claudicar sense més a les pressions de Madrid, a salvar, en definitiva, el patrimoni polític ingent del Primer d’Octubre. Rull li reconeix la influència en aquella hora greu i explica que, malgrat el preu altíssim que els presos i els exiliats estan pagant, aquella fou la millor decisió que pogueren prendre.

Rull es pregunta si tot plegat ha valgut la pena, i la resposta que dona és un sí rotund. Per l’èxit del referèndum i l’orgull que per sempre tindrem d’haver defensat el dret a votar davant la policia espanyola que intentà impedir-ho. Per l’aprenentatge obtingut del camí que hem fet –“ara ja tenim una informació precisa del que hi ha darrere del mur”. I per garantir el relleu. Els joves d’avui, malgrat haver nascut en un estat formalment democràtic i en una Catalunya autònoma, no ens resignem i fem nostra la causa de la llibertat. També per això, segons Rull, ha valgut la pena.

La lucidesa, la humanitat, la passió per Catalunya del conseller Rull és fora de dubte i explica bé la seva trajectòria compromesa al servei de la independència. Explica també l’altura de mires amb què recentment ha proposat, juntament amb altres referents polítics del catalanisme d’avui, la constitució com a partit del gran moviment que encapçala el president Puigdemont sota el nom de Junts per Catalunya. Per vèncer la política de curta volada i el conformisme autonomista, res millor que seguir Rull i tenir ben presents aquell dia d’octubre i els dos poemes que obren i tanquen el llibre: l’Invictus de Henley i l’Inici de càntic en el temple d’Espriu. La fortalesa de les pròpies conviccions i la fidelitat insubornable al país. Ens en sortirem –clou Rull– “perquè l’esperança és més poderosa que la por”.