Estem encarant una legislatura que farà història.
El president del govern ho és amb una sèrie de pactes, alguns dels quals molt difícils. Cal pensar que sabrà fer tots els equilibris i piruetes que calguin.
El P.P. com que ja ha demostrat que no sap perdre, no li vindrà d’aquí i segur que farà tots els possibles per posar pals a les rodes, o directament punxarà les rodes o, si pot, es carregarà el motor.
Sempre podran dir, en acabat, que pactant amb independentistes, ja se sap que la cosa no podia anar bé. No sé si recordar que en el pacte hi ha també “etarres”. No cal dir res més. Estem vivint amb un veïnat francament preocupant.
Els més llestos de casa, ja ens han amenaçat amb tots els mals que ens cauran a sobre. Tots els nostres polítics, fins i tot els que menys s’ho pensaven, han estat declarats, botiflers i traïdors, caragirats i venuts.
Potser sí que aquests de casa es pensen que algú ens ha rentat el cervell, que hem vist una llum enlluernadora, que hem abraçat el policia bo i es pensen que ens hem cregut que el PSOE ens ajudarà a fer un referèndum d’autodeterminació.
Que els nostres enemics ens prenguin per rucs ho podem tolerar perquè són els nostres enemics, però que els nostres es pensin que ens hem cregut alguna cosa del Gobierno espanyol, això no.
En conseqüència nosaltres seguirem a la nostra. Vigilant acuradament cada pas que faci el Gobierrno i plantant cara quan calgui. Estaríem bons.
De moment, per si hi havia algun dubte, tornem a exigir la independència.
Salut i república.