Indrets: El Riu Segre

Us presentem el nou capítol d’Indrets: El Riu SegreEl riu Segre un cop passat el pont vell, alegrement, es torna mans i travessa la ciutat amb calma. Aquesta calma es va aprofitar a partir dels any 20 fins a la dècada dels seixanta, del segle XX, per convertir els seus marges en una platja.El riu poc a poc s’ha convertit en un eix plenament integrat a l’urbanisme de la ciutat.

Algunes persones grans encara recorden l’arribada dels raiers menant les tramades de fusta. Actualment són els tripulants de la Transegre qui ,amb les seves embarcacions de construcció casolana, naveguen pel Segre. El seu objectiu no és la competició, sinó gaudir del riu, els seu entorn i dels actes lúdics que durant dos dies d’estiu es celebren a la ciutat.

Tot i la calma del seu pas per Balaguer cada trenta o quaranta anys n’ha fet de les seves sortint de mare. Però els balaguerins li perdonem, és el nostre riu. Hi ha riuades documentades des de 1617. La primera que es disposa de material gràfic és la de 1907. les més recents són les de 1937 i la de 1982. En aquesta última riuada el cabal d’aigua va superar els 2000 m3/s i el nivell de l’aigua, al seu pas per Balaguer, va superar el de la riuada de 1907. Cal tenir en compte que tot i que aquesta va ser més intensa ( 3250 m3/s) en aquell temps encara no s’havia construït el carrer Pere III ni el Pont Nou els qual van tenir un efecte de canalització en la riuada del 1982.

El riu Segre és un riu aurífer. Actualment, a més de passejar pels seus marges i gaudir de la pesca, també es pot practicar la búsqueda d’or entre les seves sorres. Actualment aquesta pràctica és totalment lúdica, antigament era una pràctica habitual, com ho descriu Enric Cock l’any 1585.

El riu Segre també està lligat amb el nostre patró, el Sant Crist de Balaguer. Així la primera pàgina del llibre verd (1630) ja fa esment de l’arribada miraculosa de la imatge a la ciutat. Segons la tradició, la imatge del Sant Crist va aparèixer al riu pujant a contracorrent i sols en mans de l’abadessa del convent de Santa Clara es volgué lliurar.