Les notícies ens arriben fragmentades i tot sovint sabem una mica del que ha passat, però ni ho sabem tot, ni en sabem les causes.
Ara estava pensant en els darrers aldarulls de Gràcia, de la mani, de com al final de la mani apareix un grup perfectament equipat per trencar coses, i ja que hi som, assalten un súper i es poleixen uns quants prestatges.
Tampoc és que sigui mala idea. Sempre hi haurà un ideòleg al grup que serà capaç de justificar el robatori.
Cremar la motet d’un tipus que se l’havia deixat al carrer ja és més difícil, però suposo que l’ ideòleg també se’n sabrà sortir. N’estic convençut.
De fet hi ha gent que és capaç de justificar que la policia no deixi passar camions carregats d’aigua per als refugiats d’Idomeni. Compta justificar un robatori d’aquests.
La tesi és que ens manifestem, molt bé, d’acord, i ja que hi som, m’emporto un equipet de música, no? Un equip de música o una tele de plasma, a la base, són el capital, no?
De pas, li cremen el quiosc a un tipus que hi treballa per allí, i també queda justificat. Potser són els danys col·laterals.
No voldria semblar irreverent, però em sembla molt que això de la societat, la democràcia, la solidaritat i la convivència s’ho passen per baix cama. Fa la impressió, vull dir. Espero estar equivocat.
A la premsa espanyola, com que ho barregen sistemàticament amb els independentistes, ja els va prou bé. Els independentistes cremen aparadors i botigues.
No hi ha molt més.
Sort dels ideòlegs que ens ho justificaran.