Jordi Ignasi Vidal (ERC) i Josep Maria Roigé (Junts) tornen a disputar-se l’alcaldia a Balaguer

Un pacte trencat, duu ERC a governar amb minoria els últims mesos

Jordi Ignasi Vidal (ERC) va ser elegit el 2015 alcalde de Balaguer després d’obtenir el suport de 10 dels 17 regidors del nou consistori. A Vidal li van donar suport els 5 regidors del seu partit, els 3 socialistes amb qui van formar govern, 1 vot dels 2 de la CUP i el de Balaguer, Ara Sí, que també va entrar al govern. Josep Maria Roigé (alcaldable el 2015 per CiU, ara per Junts per Balaguer) només va obtenir el vot dels seus 5 regidors.

Al llarg dels quatre anys ,però, les aliances entre els membres de l’equip de govern s’han anat deteriorant. El detonant va ser al novembre de 2017, quan ERC va decidir trencar el pacte de govern amb el PSC per les diferències entre els dos partits arran del procés independentista i la intervenció de la Generalitat amb l’aplicació del 155. Des de llavors, ERC ha governat en minoria, només amb el suport del regidor d’Ara Sí.

Però les discrepàncies no van acabar aquí. Un any més tard, a l’octubre de 2018, el PSC es va plantejar fer una moció de censura contra l’alcalde republicà per la negativa de l’equip de govern a acceptar una al·legació conjunta als pressupostos que van fer els regidors del PSC, PDeCAT i l’exedil de C’s, Albert López. Finalment, però, els socialistes la van descartar per la proximitat de les eleccions municipals d’aquest 2019.

Novetats a les llistes

Josep Maria Roigé repeteix com a cap de llista, ara per Junts per Balaguer, després de perdre l’alcaldia el 2015, tot i haver estat el més votat. El tornen a acompanyar en els primers llocs Miquel Vendrell de número 2, Guifré Ricard de 4 i Núria Giné de 5. Com a novetat, entra a la llista Laia Vilardell, com a número 3. En canvi, desapareixen dos regidors actuals. Es tracta de Nuri Toledo, que en el 2015 anava de número 3, i de Miquel Aige, que anava de 4 i que va ser l’encarregat de gestionar la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament durant el mandat de Roigé.

A ERC, repeteix com a cap de llista Jordi Ignasi Vidal i l’acompanyen en els primers llocs Ester Guarné com a número 2, l’actual regidora d’Esports Gemma Vilarasau de 4 i el regidor d’Urbanisme Gerard Torres de 5. Joan Biscarri, actual regidor de Cultura que en els anteriors comicis anava de número 2, tanca en aquest cas la llista en el número 17. Com a novetats a la llista d’ERC, s’incorpora el secretari d’organització de les JERC a Balaguer, Kevin Bruque, com a número 3 i Laura Corsà com a 6.

Al PSC repeteixen de cap de llista Carlos Garcia i de número 2 Lorena González. Com a novetat, els socialistes incorporen un independent com a número 3: Juan Nieto Riquelme. Completen els primers llocs de la llista Miquel Mateos (4) i Júlia Ferrer (5), que en els anterior comicis ocupaven els llocs 8 i 10 respectivament. Desapareix de la llista Miquel Aguilà, qui va ser alcalde de Balaguer durant més de dues dècades, concretament del 1983 al 1991 i del 1995 al 2011, i que en els anteriors comicis tancava la llista del PSC a Balaguer com a número 17.

A la CUP, repeteixen en els primers llocs de la llista Josep Maria Colea, que passa d’anar de número 2 a encapçalar la llista a les municipals de 2019 per la CUP i Jordi Querol, que passa d’anar de número 5 a 3. Tres noms nous irrompen en els primers llocs de la llista: Marta Burgell com a número 2 i Emma Domingo i Gerónimo Martínez com a 4 i 5 respectivament. Carles Mateu, que encapçalava la llista en les passades eleccions, aquest cop la tanca al número 17. Mateu va ser molt crític amb el ‘no’ de la CUP a la investidura d’Artur Mas el 2015 que podria haver dut a unes eleccions anticipades que ell rebutjava i que finalment no es van produir, amb el pas al costat de Mas.

Joan Pla i Enric Izquierdo repeteixen com a números 1 i 2 respectivament per Balaguer, Ara Sí. Completen els primers llocs de la llista Luís Ruiz de 3, Aurea Camacho que passa d’ocupar el 13è lloc de les passades eleccions al 4 i Maria Inés Miró de 5, tots ells independents.

A Ciutadans, després que el seu cap de llista i únic representant del partit a l’Ajuntament de Balaguer en aquesta legislatura, Albert López Millán, abandonés el grup, opten per la que va ser la número 2 en les passades eleccions, Josefa Martínez Nievas, per encapçalar la llista. Sergio Casanova passa d’ocupar el tercer lloc al segon i al número 3 apareix Cristina Daza, que en els passats comicis ocupava l’onzena posició. Daza ha estat protagonista enguany per haver estat acusada d’amenaçar una veïna pels llaços grocs. Daza, però, va ser jutjada i absolta d’aquests fets per falta de proves. Completen els cinc primers llocs de la llista Sergi Nunes (4) i Fracisca Jaldo (5), que figuraven en posicions més baixes en la llista del 2015.

Al Partit Popular encapçala la llista Daniel Barios, que en les passades eleccions municipals anava de número 2, amb la intenció de recuperar la representació perduda el 2015. Vox també es presenta, amb l’objectiu d’obtenir per primera vegada representació a la capital de la Noguera amb una llista encapçalada per Juan Jose Fernández.

Possibles pactes post-electorals

Jordi Ignasi Vidal (ERC) confia a aconseguir encara més suport per part de la ciutadania després que el 2015 van fer el salt de 2 a 5 regidors i es van fer amb l’alcaldia. “Hem vingut per quedar-nos”, diu, perquè considera que han demostrat que han gestionat la ciutat correctament i que són ambiciosos de cara a nous reptes perquè una legislatura, lamenta, “es fa curta”.

Vidal assegura que la seva prioritat “segueixen sent les persones” i apostar per la millora de la mobilitat, des de petites obres urbanístiques fins a la ‘tramviarització’ de les vies del tren, i per activitats culturals com el cicle infantil ‘Els Emboirats’. A més, destaca que han recuperat el nom de ‘Paeria’, com a Lleida i Cervera, després que es decidís així en ple i Governació donés el seu vistiplau.

Sobre els pactes, ERC no descarta governar amb minoria, si són la força més votada, amb acords puntuals, la qual cosa entén que serà “més fàcil” que l’últim any quan amb vista a les eleccions “alguns han funcionat més en caràcter electoral que no pas per a la ciutat”. Assegura que ells ja han demostrat anteriorment que quan a ERC se l’ha necessitat per governar Balaguer, tant amb Convergència al seu moment com amb el PSC, “sempre hi hem estat” i per tant espera que els altres “facin el mateix”.

Tot i això, creu que el PSC ha de fer una “evolució”. “Em costa molt estar amb un partit que considera que els nostres companys han de ser a la presó” i per tant, mentre això sigui així, “no pot existir un acord de govern amb els socialistes”. Reconeix que amb el PSC s’han entès bé en temes municipals però que hi ha “temes ètics i morals que no pots passar per alt” i “no compartim el concepte de democràcia i llibertat”, ha reblat.

Pel que fa a un possible pacte amb Junts, Vidal reconeix que tenen diferències amb temes de ciutat, des d’activitats fins al plantejament urbanístic. ERC recorda que la legislatura passada, el PDeCAT parlava de privatitzar l’aigua, la consergeria o l’escola de música, la qual cosa ERC no comparteix ja que defensen, diu, els serveis públics.

Amb qui considera que és pràcticament impossible que ERC pacti és amb Vox, Cs o PP perquè “tenim moltes diferències des d’un punt de vista de funcionament i d’ideologia”. Això no vol dir, puntualitza, que es puguin posar d’acord per asfaltar un carrer.

Josep Maria Roigé (Junts), que aspira a recuperar l’alcaldia, és, en canvi, bastant crític amb l’actual govern municipal. “No ens podem permetre quatre anys més amb un ajuntament inactiu i un govern que no treballa perquè no té projecte” i lamenta que l’actual govern hagi començat a fer obres “electorals” els últims quatre mesos abans de les eleccions.

Roigé critica que tot i guanyar les eleccions, el joc polític va fer que “pactes estranys”, que les ideologies han acabat trencat, no li permetessin mantenir l’alcaldia. Van ser pactes “en contra de”, per fer-lo fora, assegura, i no “a favor d’un projecte per Balaguer”, lamenta.

Diu que amb la nova marca de ‘Junts per Balaguer’ no situaran qüestions ideològiques, tot i considerar-les “importantíssimes en la política” per davant dels interessos de Balaguer. “Les tindrem i seguirem defensant les nostres conviccions, però són eleccions municipals i el que importa és el benestar de la gent de Balaguer”, assegura.

Roigé creu que la gent de Balaguer “es mereix un altre govern” però també entén que no ho poden fer sols. Estan disposats a pactar amb tothom que vulgui que Balaguer tiri endavant mitjançant un projecte de ciutat compartit. Considera que tot i que se senten “més centrals, com ERC i el PSC”, podrien pactar amb altres grups, com la CUP o el PP si comparteixen el projecte. “El 28 d’abril entenem que s’havia de votar ideologia però el 26 de maig volem que la gent voti ciutat”, diu.

Una de les prioritats de Junts és que les vies del tren deixin de ser una barrera arquitectònica i obrir la ciutat a Inpacsa. Cal urbanitzar terreny industrial per atraure empreses, com han fet altres municipis com Bell-lloc, i cal millorar els serveis a les persones i atendre a tothom que ho necessiti i aconseguir que puguin tirar endavant per elles mateixes, defensa. “Hem de governar per les persones i fer que Balaguer generi diners per poder repartir aquests diners entre la gent que ho necessiti”, conclou.

Informa: ACN / Fotos: Laura Cortés