L’escriptor Josep Vallverdú (Lleida 1923), pare del famós ‘Rovelló’ (La Galera), assegura que s’ha convertit en un “clàssic intocable i perenne” 50 anys després de la seva publicació. En una entrevista concedida a l’ACN, Vallverdú considera que les aventures d’aquest gos rural han passat d’avis a pares i fills i que els qui l’han llegit encara hi són ”fidels” avui dia. En aquest sentit, creu que la clau de l’èxit es troba en el llenguatge que, malgrat els anys, encara es pot ”entendre perfectament”. Als seus 96 anys, Vallverdú encara es manté actiu i avança que entre el desembre i el gener es publicarà la seva darrera obra, ‘Pa de Forment’, un llibre de poemes dedicat al pa, els panadons i a les orelletes, on també abordarà aspectes com l’amor, al seu fill, la vellesa i el país.
L’any 1968 Josep Vallverdú vivia a Puiggròs (Garrigues), entre les Borges Blanques i Mollerussa, i encara no tenia gos, però es va dir a si mateix: ”faràs un gos que sigui el resum de tots els gossos possibles”. Vallverdú afirma que havia llegit en alguna banda que l’experiència directa de viure amb un gos el primer any de vida de l’animal, equival, més o menys, a les experiències naturals d’un infant entre els 0 i els 10 anys. Segons Vallverdú, en aquest temps un gos ”cau, s’equivoca, tafaneja, té experiències bones i dolentes com ho faria un nen”. És a partir d’aquesta circumstància o similitud, que l’escriptor va inspirar-se per crear en ‘Rovelló’, per tal que els nens ”s’identifiquessin amb el personatge”.
50 anys després per Vallverdú ‘Rovelló’ s’ha convertit en un clàssic que encara perdura en l’actualitat, sobretot per ”aquells nens que no han començat a llegir coses complicades”. Amb motiu d’aquest cinquantè aniversari l’obra ha estat reeditada per l’editorial La Galera. L’autor considera que es tracta d’un llibre ”lineal” amb un ”llenguatge que es pot entendre perfectament” ja que les aventures del gos se segueixen l’una a l’altra. Són ben acceptades per la quitxalla tot i que avui en dia ja n’hi ha que comencen a llegir ”coses més complexes i del món de la informàtica”. ”En ‘Rovelló’ és molt tradicional”, assenyala Vallverdú, ja que la seva història passa en un mas Mediterrani a la ”ruralia”, que no ha variat, per la qual cosa la seva vida esdevé en un ”moment perdurable”.
Josep Vallverdú considera que actualment hi ha tants autors que es dediquen a la literatura infantil i juvenil que hi ha un ”excés de producció”. Afegeix que ”si es garbella bé i es fa un tamís” a l’any es poden trobar ”un parell d’obres bones de debò”, però que les altres només ”poden anar tirant”. Vallverdú desconeix si ell ha estat un model o no per als nous autors moderns. Creu que tiren cap a temes diferents als de la seva època, ”no tant conservadors” i per això suposa que no depenen massa dels escriptors de la seva generació. Assenyala que el llenguatge que es fa servir avui en dia a la literatura infantil i juvenil és més ”expressiu” però ”no tant ric” i remarca que el més important a l’hora d’escriure aquest gènere és tenir en compte que ”la canalla s’hi ha de divertir”.
Josep Vallverdú explica que a ell li agrada escriure d’una manera que ”es passi d’un tema a l’altre”, una mica com Josep Pla, a qui reconeix que admira molt, com a Gaziel o Josep Maria de Segarra, quan feia articles de premsa. Aquest tipus de literatura, apunta Vallverdú, ”permet aguditzar l’enginy d’utilitzar un llenguatge molt viu”. En aquest sentit, l’escriptor defineix el seu assaig com ”lleuger”, de tipus periodístic, i assegura que quan és pesat s’hi ha arribat a adormir. Així mateix, remarca que té set o vuit llibres d’assaig fets i molt material que no tindrà temps de publicar en forma de llibre, ”possiblement per l’edat o perquè ja no en tindré ocasió”. En qualsevol cas, Vallverdú diu que tot ho té ”ordenat” i en dipòsit a la Universitat de Lleida (UdL), ja que ho va deixar en donació fa uns anys.
L’any 1993 Jaume Magre li va proposar crear un premi literari a Lleida que portés el seu nom ja que no n’hi havia cap de rellevant. Vallverdú li va dir que endavant però li va posar la condició que havia de ser un ”bon premi d’assaig”. 30 anys després, Vallverdú es mostra satisfet que el Premi Josep Vallverdú de Lleida continua sent de ”qualitat, amb exigències del jurat i bon nivell cada any”.
Algunes de les darreres obres que ha publicat Josep Vallverdú són en poesia i durant l’entrevista a l’ACN ha anunciat que entre el desembre i el gener en publicarà un de nou: ‘Pa de Forment’. Explica que el llibre portarà aquest títol perquè els 10 primers poemes van dedicats al pa, als panadons i a les orelletes, però que també hi haurà poesies d’amor, al seu fill i altres de la vellesa i el país. Segons Vallverdú, el llibre ”ha agradat bastant als que l’han llegit” i el pròleg l’ha fet l’Àlex Susana.
Als seus 96 anys Vallverdú considera que es troba a les ”escorrialles” de la seva producció i no confia que ara ”sorgeixi res d’extraordinari” perquè ”un Premi Novel no me’l donaran”, i es posa a riure. Explica per això, que ara rep premis, reconeixements i distincions, un fet que considera que ”està molt bé”.
Josep Vallverdú creu que ”la ruralitat” és un tret que ha de tenir Lleida perquè ”és un gran mercat comarcal”. Això no obstant, indica que la ”ruresa” dels anys 50 i 60 s’ha esborrat i que des de fora ja no es veu a la gent de Lleida com a “poc presentables”. L’escriptor assegura que li agrada Lleida i confia que de la mà del nou alcalde republicà Miquel Pueyo ”anirà molt bé”. Afegeix que el nou paer en cap és un ”gran amic, intel·ligent” que com ell havia lluitat contra el ‘Leridianismo’, un moviment de dretes que va néixer al Franquisme i que pretenia situar Lleida fora de Catalunya i el catalanisme.
Vallverdú ha viscut en set llocs diferents al llarg de la seva vida i assegura que s’ha adaptat a tot arreu. Un dels llocs que li ha agradat més va ser l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, al límit del seu estimat Ponent. Un dels motius pels quals hi va anar va ser per fugir de la boira, tot i que apunta que és una de les persones que més ha escrit d’aquest fenomen meteorològic. En aquest sentit, assenyala amb ironia que quan va marxar de Lleida per aquesta raó li van dir que era un ”traïdor”. Fa cinc anys va tornar al país de la boira i es va instal·lar a Balaguer, en un pis amb vistes al riu Segre, a la muralla i a l’església de Santa Maria. Hi viu amb la seva segona dona.
Durant l’entrevista a l’ACN, Vallverdú també ha valorat l’actual moment polític i reconeix que malgrat li agradaria veure una Catalunya independent, la independència potser no arribarà fins d’aquí a 30 o 50 anys. Segons l’escriptor, ”les independències es guanyen sempre” amb revolucions o sang, tot i que aquí, de moment no n’hi ha hagut ni tampoc en vol, de sang. Si que lamenta però, la ”penalitat” que s’està donant durant el procés d’independència.
Segons Vallverdú, el problema dels independentistes és que ”no tenim força”, amb una Generalitat que tampoc té força, i en els propers dies arribarà la sentència als polítics i líders socials i sigui quina sigui, es ”callarà”. Per Vallverdú, encara ”ha de madurar molt la cosa” i recorda que a molts països amb processos similars, la independència ha costat molt.
Informa: ACN
La Paeria de Balaguer ha instal·lat aquesta setmana dos nous dispensadors d’alimentació per a coloms…
Ponts ha estrenat aquesta divendres la Suite del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts davant…
Catalunya es presentava davant un Pavelló 1r d’octubre a vessar amb la intenció de continuar…
Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…
En aquells temps en què l’ajuda humanitària es fa imprescindible per a la recuperació d’una…
La Comissió d’Energia de l’Associació de Veïns del Centre Històric de Balaguer ha iniciat una…
Aquest lloc web utilitza cookies.