El jutge de Lleida vol que Lamela assumeixi la investigació als caps dels Mossos de Ponent per l’1-O

El jutge d’instrucció 4 de Lleida ha sol·licitat a l’Audiència Nacional que sigui el seu jutjat central d’instrucció 3, presidit per la magistrada Carmen Lamela, qui assumeixi la investigació per un possible delicte de desobediència als caps dels Mossos d’Esquadra de Lleida, responsables durant el referèndum de l’1-O. Així ho ha pogut saber l’ACN, després que El Periódico avancés que la Guàrdia Civil ha lliurat al jutjat 4 de Lleida un informe molt extens en què s’apunta directament a quatre responsables de la policia catalana a Lleida, com ara el responsable de la regió policial de Ponent o el responsable de Sala l’1-O, com a presumptes autors també de possibles delictes de sedició i falsedat documental per accions dutes a terme abans, durant i després de l’1-O.
(S’ha afegit informació sobre el contingut de la resolució del magistrat del jutjat d’instrucció 4 de Lleida)

Segons el rotatiu, els investigats per la Guàrdia Civil, van deixar rastre digital sobre polèmics fets en què van participar, per acció o per omissió, l’1-O. També evidències de com van enganyar policia espanyola i Guàrdia Civil o van donar instruccions per vigilar-los, facilitant o no evitant que associacions i polítics locals vinculats a la resistència als col·legis aconseguissin dades molt sensibles, incloent-hi identificació de matrícules o els llocs on es dirigien o on dormirien els agents actuants.

Segons ha confirmat l’ACN, la Guàrdia Civil va lliurar un informe de 500 folis (amb documentació a part) al jutjat 4 de Lleida. Ara, però, a petició de fiscalia, el jutge ha coincidit amb el ministeri públic en que el cas es traslladi a l’Audiència Nacional, concretament al jutjat de Lamela, per tal d’agrupar aquest cas amb la investigació que aquesta magistrada ja està fent sobre l’actuació de la policia catalana l’1-O. Lamela ja va prendre declaració a l’exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i també al director general dels Mossos l’1-O, Pere Solé, i l’exsecretari d’Interior, César Puig, que van declarar divendres passat a l’Audiència Nacional en qualitat d’investigats.

Segons recull l’informe presentat per la Guàrdia Civil al jutjat, hi ha indicis que apunten que va existir una organització articulada en el cos dels Mossos d’Esquadra de dalt a baix per evitar que la Guàrdia Civil i la policia espanyola actuessin contra el referèndum de l’1-O. També hi hauria documents i testimonis que demostrarien que els Mossos van fer seguiments i vigilància a membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, una documentació extreta dels telèfons, correus electrònics i documentació comissada a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Lleida quan la Guàrdia Civil hi va entrar el 19 d’octubre i el 2 de novembre de 2017. A més, també existirien gravacions de vídeo com a proves.

Resolució del magistrat del jutjat d’instrucció 4 de Lleida

El magistrat del jutjat d’instrucció 4 de Lleida, en la seva resolució tramesa a l’Audiència Nacional, considera que de les actuacions dutes a terme fins ara, se’n deriven prou indicis que apunten a l’existència d’un “pla organitzat” des de la direcció del cos dels Mossos d’Esquadra per “afavorir” la celebració del referèndum “il·legal” de l’1 d’octubre de 2017 i per “dificultar” que altres cossos de seguretat de l’Estat poguessin complir amb les ordres establertes a la interlocutòria del TSJC del 27 de setembre de 2017.

Afegeix que els Mossos d’Esquadra tenien l’ordre de tancar i precintar els col·legis electorals la nit del 30 de setembre a l’1 d’octubre per garantir que no es pogués votar l’1-O, però que no ho van fer i que, un cop arribats a aquest punt, els Mossos haurien d’haver intervingut als centres per evitar les votacions, comissant el material relacionat amb el referèndum i aixecar acta però que, “la realitat de l’actuació dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial de Ponent va ser molt diferent”. L’actuació dels Mossos d’Esquadra es va caracteritzar, continua la resolució judicial, per una “deliberada actitud passiva, planificant un servei que aparentés el compliment de les ordres judicials però clarament insuficient pel seu compliment efectiu” i per una “actitud proactiva, que va afavorir la realització de la consulta”. En definitiva, “van pretendre simular el compliment de l’ordre del TSJC mentre feien el contrari”.

En la interlocutòria, també es destaca que el comportament dels Mossos d’Esquadra de Lleida “no va ser una actuació espontània ni aïllada ni tampoc adoptada per iniciativa pròpia d’alguns membres del cos ni pels caps de la regió policial”. El magistrat assegura que aquest comportament “segueix un patró comú amb la resta de regions policials de la resta de Catalunya”. “Va ser una actuació generalitzada, organitzada i presumptament ordenada o planificada des de la prefectura del cos i executada pels comandaments de les regions policials”.

Per tot això, el magistrat del jutjat 4 de Lleida considera “absolutament imprescindible” que la investigació als caps dels Mossos de Lleida s’inclogui i es faci conjuntament amb la ja iniciada pel Jutjat Central d’Instrucció 3 de l’Audiència Nacional sobre els presumptes fets “il·lícits” succeïts l’1-O perquè “no es tracta simplement de fets connexos sinó dels mateixos fets”. El jutge, per tant, ha acordat inhibir les diligències en favor de l’Audiència Nacional perquè ho considera beneficiós de cara a “facilitar la instrucció i visió global dels fets” i “per no dividir la causa i evitar pronunciaments contradictoris” en cas que els fets arribin a judici.