La classe tertuliana

Són molts els programes de ràdio i televisió que dediquen uns minuts a la tertúlia. Diferents convidats opinen sobre alguns temes d’actualitat. S’intercanvien idees i cadascú exposa el seu punt de vista. Alguns fets noticiables generen més controvèrsia que d’altres però sempre el tertulià ha de tenir molt clar el seu criteri. Existeixen unes regles de joc implícites i alguns convidats van desfilant, cada setmana, pels mateixos programes televisius i radiofònics.

Analitzar i contextualitzar l’actualitat és una de les funcions del periodisme. Intentar desgranar la informació i oferir diferents claus interpretatives perquè la societat pugui comprendre el que expliquem. Fins aquí, tot correcte.

Però vivim en un nivell, ja preocupant, de saturació tertuliana. Tots aquells que esteu, encara que només sigui una mica, connectats als mitjans de comunicació rebeu diàriament un gran bombardeig d’opinions i arguments. Alguns segur que són formulats intel·ligentment però hi ha tertulians que no esmercen tot el temps necessari i obligat abans d’opinar a tort i a dret. Sense informar-se i documentar-se el que seria desitjable, hi ha qui explica quina és la seva opinió al conjunt de la ciutadania sense cap mena d’infàmia.

No sé si sempre són conscients de la seva capacitat d’influència. Contribueixen, més encertadament o erròniament, a crear un marc interpretatiu i una imatge col·lectiva que la societat acaba interioritzant. No podem crear tertúlies “low cost”, necessitem persones que opinin amb un mínim de criteri. Com diria el meu padrí, cal que sàpiguen de què parlen. No es tracta de crear un espectacle radiofònic o televisiu sinó de respondre als interessos i necessitats informatives dels ciutadans als quals ens dirigim.

Explicar per entendre i entendre per poder explicar. Cercar, documentar-se, preguntar, interpretar i, sobretot, reflexionar abans de participar en qualsevol debat. Només així contribuirem a enriquir el bagatge social, polític i cultural. Només així respondrem a les funcions informatives a les quals ens devem. És un missatge que dirigeixo als tertulians però també als periodistes que seleccionen els convidats que porten a les seves tertúlies. Exigiu rigor, formació, respecte i honradesa. És també la nostra responsabilitat. No tothom pot teoritzar sobre tot. Incorporem més professionals d’àmbits concrets a aquests espais. Politòlegs, economistes, metges, advocats, professors universitaris… Intentem que cadascú opini sobre allò que coneix bé. No és difícil aconseguir-ho, només necessitem noves actituds. Recordeu, els petits canvis són poderosos.