L’alumnat de primer de la UdL començarà el curs el 30 de setembre amb un 65% de presencialitat

El curs 2020-2021 l’alumnat de primer de la Universitat de Lleida (UdL) tindrà un 65,7% de classes presencials, mentre que l’estudiantat de la resta de cursos un 61,6%. Aquests percentatges són fruit de l’execució dels criteris que recull l’addenda al marc per a la planificació de la docència a la UdL el curs que ve, aprovada aquest dijous pel Consell de govern. Bàsicament es busca un model de docència mixta que combini classes presencials i virtuals, prioritzant la presencialitat a primer, en activitats de caire pràctic i en assignatures amb un nombre reduït d’alumnat. La mascareta a classe només serà obligatòria quan no s’aconsegueixi una distància mínima d’1’5 metres
Les activitats presencials per a un mateix grup s’han de concentrar en franges horàries per reduir el nombre de dies que els estudiants hagin de venir físicament a la UdL, mentre que les no presencials es faran en l’horari establert. L’addenda recomana fer-les mitjançant videoconferències síncrones (on l’estudiantat hi participa simultàniament) que s’enregistraran perquè puguin estar posteriorment a disposició de l’alumnat.

La capacitat de les aules s’ha definit a partir de l’aplicació d’un distanciament físic 1’un metre i mig entre persones i l’ocupació màxima de l’aula en base a dos metres quadrats i mig per persones. Si amb aquesta ordenació no s’aconsegueix una distància mínima d’un metre i mig, serà obligatori l’ús de mascareta.

El document recomana al professorat ser proactiu en adaptar noves metodologies docents, com ara la docència inversa, l’aprenentatge basat en problemes, l’ús de simuladors virtuals, així com intensificar l’avaluació continuada de les matèries, ha explicat el vicerector d’Ordenació acadèmica, Francesc Giné.

Durant la sessió telemàtica d’aquest dijous, el Consell de govern també ha aprovat el calendari acadèmic general de la UdL de graus i màsters per al proper curs, així com els dels diferents centres, que s’han modificat pel retard de la selectivitat enguany i el conseqüent retard de la matrícula de primer curs.

Així, les classes per a l’alumnat de nou ingrés començaran el 30 de setembre a Lleida, el 29 a Igualada i el 22 al centre adscrit Ostelea (Barcelona). Les sessions de benvinguda per l’alumnat de centres propis tindran lloc el 24 i 25 de setembre.

Pel que fa als altres cursos (2, 3r i 4t), la majoria de titulacions comencen les classes el 21 de setembre, a excepció de les Ciències de la Salut, INEFC i Ostelea que ho faran el 14. Iniciar el curs el 21 de setembre significa començar una setmana més tard de l’habitual. Es fa perquè el primer curs no vagi massa descompassat de la resta, la qual cosa “pot generar importants problemes logístics a l’hora de programar els exàmens”, ha afegit Giné.

Altres acords del Consell

D’altra banda, s’ha donat el vistiplau al nomenament de dos nous doctorats honoris causa: un per a l’economista lleidatana Lourdes Beneria, professora emèrita de la Universitat de Cornell (Nova York), i un altre per a l’investigador agrònom Frank Forcella, professor associat de la Universitat de Minessota.

El Consell de govern ha aprovat 7 convocatòries d’ajuts destinats a l’estudiantat. Són per mobilitat acadèmica, introducció a la recerca, formació i acreditació d’una llengua, per a estudiants amb necessitats especials per discapacitat o excepcionals, beques salari, per habitatge i desplaçament, així com per a alumnat en situacions socioeconòmiques greus), per un muntant de 424.000 euros, un 29% menys que en la convocatòria del curs passat, tot i que els ajuts per a estudiants en situació precària augmenten en 5.000 euros.

La reducció es deu a la difícil situació econòmica del sistema universitari català a la qual se suma la rebaixa d’un 30% dels preus de les matrícules, ha explicat la vicerectora d’Estudiants i Ocupació, Montse Rue. Això suposa, que les universitats tindran menys ingressos però “els estudiants també pagaran menys”. Tot i així, Rue ha dit que continuaran ajudant l’estudiantat que tot i el descompte de matrícula, no tingui prou recursos. Segons Rue, quan es compara la UdL amb les altres universitats públiques de Catalunya, són els que destinen més recursos interns per estudiantat en beques i ajuts.

Rue ha afegit que està a punt de publicar-se el decret de beques que preveu un increment del 22% de la partida i això augmentarà l’equitat i “farà que més estudiants de nivell socioeconòmic desfavorit” puguin accedir a les beques del ministeri o a les d’equitat de la Generalitat.

Rebuig del Consell de l’Estudiantat

El Consell de l’Estudiantat ha manifestat el seu rebuig a la reducció de la partida de beques pròpies de la UdL que s’ofereixen per conceptes diferents de les beques del Ministeri i AGAUR, tot argumentant que les de la UdL ja van patir una retallada de 400.000 euros en eliminar-se les de col·laboració. Afirmen que la nova retallada del 30% extra té lloc per la falta de liquiditat de la UdL “provocada per decisions que han desequilibrat el pressupost universitari”.

La sessió també ha donat llum verda a una convocatòria d’ajuts per docència virtual a la UdL de professorat estranger per al proper curs acadèmic, dotada amb 12.000 euros per al primer semestre. A més s’ha aprovat que els màsters universitaris en Fructicultura, Enginyeria del Cuir, en Formació Avançada del Professorat d’Educació Infantil i Primària i en Gestió i Avaluació de la intervenció per a la Transformació Social passen a ser oferts en modalitat biennal, i que el Màster Universitari en Simulació Clínica i Seguretat del Pacient se suspèn al curs 2020-2021 i passa en procés d’extinció.

---

Informa: ACN