El partit no pot entendre’s sense dues narratives independents. A la primera part, el Martinenc va saltar al terreny de joc amb la imatge i la responsabilitat d’un equip que tenia el joc i els recursos que demana un ascens a la Lliga Elit. Però tal com reconeixia el tècnic visitant, Toni Carrillo, de res no serveixen sis o set oportunitats clares de gol si no les materialitzes. Després de sobreviure, l’Artesa, agònicament els primers 45 minuts, poc segur en defensa i poc lúcid en les combinacions amb pilota, va arribar el descans (0-0).
A la represa, el conjunt noguerenc, que no havia mostrat indicis de poder reformular la contesa ni prendre protagonisme a camp contrari, va oferir una imatge nova. Solvents en defensa i lúcids a les transicions, els homes de Baró aprofitarien una de les poques errades defensives que els visitants van cometre al llarg dels 90 minuts. Sacada en llarg d’Alejo, pressió efectiva de Roqué -que forçaria l’errada defensiva del Martinenc- i gran definició de Miki des del punt de penal. Tot això a falta de poc més de 15′ minuts pel final del partit. Un quart d’hora on els visitants ho van intentar sense èxit gràcies al compromís i la solidesa defensiva dels locals que, fins i tot, van poder ampliar el marcador en un contratac començat i acabat per Guerau.
Al final, victòria per la mínima (1-0); tres punts que es queden a la Noguera i una bona dosi d’optimisme per a l’Artesa, que ja és el millor lleidatà de Primera Catalana.