L’altre dia em deia un company que ja no podem estar pitjor i, en conseqüència passi el que passi anirem millorant.
M’agradaria creure-ho així, però dissortadament encara ens queda un bon camí abans d’arribar al zero absolut.
Estem en mans d’uns psicòpates. La nova reforma del delicte de sedició i de les lleis que se’n deriven sembla una demostració de primer nivell.
Parlen de desordre públic, intimidació, perill, obstaculitzar vies públiques, invasió d’edificis o instal·lacions i no queda molt clar de què estem parlant.
Qualsevol manifestació obstaculitza una via pública, no? Un grup de famílies que decideixen passar la nit a una escola per protestar o per poder votar al dia següent, estan envaint un edifici, no?
Ara resulta que la interpretació de la llei queda en mans dels jutges. Malament rai. No pinta gaire bé la cosa.
Mentre uns diuen que el PSOE està destruint España i afavorint els independentistes per mantenir-se en el poder, uns altre diuen que tot és una maniobra dels espanyolistes per acabar amb l’independentisme. Totes dues lectures són possiblement correctes.
Per si de cas, i aprofitant la lamentable imatge que estem donant, des de Madrid ja han insinuat que si no ens entenem al Parlament, es podria aplicar un 155 permanent.
Els partidaris del “com pitjor, millor” ja es freguen les mans i els espanyols també perquè ens podrien tractar oficialment com una colònia que és la seva dèria imperialista.
Costarà molt, però hem de seguir endavant.
Salut i república.