El Monestir de les Avellanes projectarà en 3D els sepulcres dels comtes d’Urgell que s’exhibeixen a Nova York

ACN Os de Balaguer.- El Monestir de les Avellanes, situat al terme d’Os de Balaguer (la Noguera), projectarà en 3D els quatre sepulcres gòtics dels comtes d’Urgell que actualment s’exhibeixen al museu The Cloisters de Nova York (que pertany al Metropolitan Museus of Art). En l’últim mig segle s’ha demanat fins a tres vegades el retorn de les peces originals que es van vendre el 1906 però, davant la negativa del museu nord-americana, s’ha optat per mostrar-los als visitants a través de la tecnologia del mapping. Més endavant no es descarta fer-ne una reproducció en pedra. En tot cas, són actuacions que es podran fer gràcies a la col·laboració amb The Cloisters, que farà l’escanejat en 3D de les tombes. Una bona entesa que destaca el director del monument, Robert Porta, en contraposició al cas de les obres del monestir de Sixena. Aquest diumenge es va commemorar el 50è aniversari del retorn al Monestir de les Avellanes de les restes dels nobles, que es conservaven a l’església de Vilanova de la Sal (Noguera) des de principis del segle XX després de ser extretes de les tombes que van acabar a Nova York.

A l’Edat Mitjana al panteó dinàstic s’hi van enterrar diversos membres del llinatge comtal, com ara Ermengol X o el seu germà Àlvar de Cabrera. L’acte d’aquest diumenge va voler reivindicar la història recent de Noguera i alhora donar a conèixer el patrimoni cultural del monestir i els pobles de l’entorn.

El director del Monestir de les Avellanes, Robert Porta, va explicar que ja hi ha un acord amb el museu The Cloisters perquè faci arribar a Catalunya una reproducció escanejada en 3D dels quatre sepulcres de principis del segle XIV. A partir d’aquí, el Monestir habilitarà la tecnologia necessària perquè es puguin contemplar virtualment a la seva ubicació original d’aquí a un any. Porta calcula que el cost d’aquesta actuació voltarà els 30.000 euros i ja ha començat a picar portes de diverses institucions per aconseguir el finançament. En una segona fase es podria fer la reproducció en pedra de les tombes utilitzant la impressió 3D.

La primera vegada que es va demanar al museu The Cloisters de Nova York -que és una branca del Metropolitan Museum of Art- el retorn dels sepulcres va ser el 1967 i l’última el 2010, després que el Parlament instés el Govern a fer-ho. La pinacoteca, però, sempre s’hi ha negat al·legant que els sepulcres formen part del cos expositiu central del museu, i per tant, no es poden plantejar de vendre-se’ls. No obstant això, els responsables de The Cloisters es van mostrar disposats a col·laborar amb Catalunya en projectes conjunts d’investigació i altres tipus d’iniciatives com la que permetrà la reproducció digital de les tombes.

Robert Porta ha destacat que justament aquesta col·laboració entre el museu nord-americà i el monument originari dels sepulcres hauria de servir d’exemple en contraposició al conflicte generat entre el Museu de Lleida, el MNAC i Sixena per les obres del monestir aragonès. El director del Monestir de les Avellanes va insistir en que, en ple segle 21, les noves tecnologies poden ser molt útils per trobar l’entesa entre les parts sense que les peces s’hagin de moure del museu que les acull en les millors condicions possibles.

Ara hi ha un context d’enfrontament absurd els entre llocs on hi va haver peces i els museus, nosaltres apostem per una tercera via perquè pensem que el que cal és col·laborar a favor de tothom, volem evitar un conflicte que no afavoreix ningú, afirmava Porta.

Francesca Español, historiadora de l’art de la Universitat de Barcelona experta en la matèria, va ser l’encarregada aquest diumenge de fer un conferència sobre el viatge dels sepulcres. Español va explicar que, a diferència d’altres col·leccions internacionals, els nord-americans sempre ho han pagat tot, van comprar unes peces que algú va vendre i això els dona la raó. Dit això, la historiadora afegeix que gràcies a mitjans tècnics que fa poc anys no existien ara es poden reproduir fidelment les peces i poden retornar al seu lloc d’origen encara que sigui virtualment. En aquest sentit ha animat els responsables del Monestir a fer aquesta aposta donant per feta la col·laboració del museu de Nova York.

Francesca Español va explicar que el primer dels quatre sepulcres va arribar a The Cloisters el 1926 i una dècada després van fer el mateix camí els altres tres. Abans havien passat per París i estaven en mans d’un antiquari. Quan les tombes es van vendre el 1906 les despulles eren el menys important perquè no tenien cap valor econòmic. En aquell moment van anar a parar a l’església de Vilanova de la Sal i el 30 d’abril del 1967, en ple franquisme, van retornar a les Avellanes amb tota la solemnitat.

El retorn de les restes el 1967, un ‘afer d’Estat’

El Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes va ser durant l’Edat Mitjana el centre espiritual del Comtat d’Urgell, per aquest motiu diversos comtes d’Urgell el van elegir com a lloc de repòs etern. Va ser el comte Ermengol X qui va promoure el primer panteó dinàstic del comtat, i probablement de la Catalunya medieval, amb l’objectiu que el Monestir de les Avellanes acollís les sepultures del seu llinatge.

El panteó comtal estava format per un conjunt de sepulcres d’estil gòtic que el 1906 l’aleshores propietari del Monestir, Agustí Santesmasses, va posar a la venda. Les tombes van iniciar un viatge que les portaria fins a Nova York mentre que les restes dels comtes d’Urgell es van enterrar a l’església de Vilanova de la Sal. El 1967 diverses personalitats de l’àmbit polític, religiós, universitari i social van impulsar-ne el retorn al Monestir de les Avellanes. Una efemèride que es va commemorar aquest diumenge en un esdeveniment on es va recordar que l’acte de retorn de les restes va esdevenir un afer d’Estat, ja que va congregar les màximes autoritats de l’època. Fins i tot s’hi va convidar Francisco Franco, però finalment no hi va assistir.

La commemoració va començar amb la conferència de la historiadora de l’art de la Universitat de Barcelona Francesca Español i a continuació es va visualitzar un reportatge produït pel Museu de la Noguera titulat ‘El retorn dels comtes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer (1964-1979)’, amb el qual s’ha volgut donar a conèixer el relleu polític i social que va tenir aquest esdeveniment l’any 1967.

La jornada va continura amb un concert als jardins del Monestir amb els balaguerins Ksonronda, que van donar el tret de sortida al V Cicle de Concerts ‘Música & Patrimoni’ del Monestir de les Avellanes. Paral·lelament durant tot el matí es va celebrar el I Mercat de Productes Locals de les Aspres del Montsec, amb una mostra de productes de proximitat.