Des de la generació de l’Univers, fa 13.800 milions d’anys, s’han succeït fenòmens increïbles que expliquen com els humans hem arribat fins avui. Seria llarga d’explicar la interacció entre energia i matèria, temps i espai, física i química, d’ençà d’aquest punt primigeni fins al moment en què un asteroide impactà contra la Terra i desencadenà l’extinció dels dinosaures i la proliferació dels mamífers, dels quals derivàrem els homo sapiens, fa 200.000 anys. El fet és que avui som aquí, en aquest planeta malmenat, decadent i convuls, perquè l’evolució va propiciar un òrgan com el cervell humà, capaç de desenvolupar el llenguatge que, al seu torn, va mediatitzar la transmissió del coneixement i la fundació de la civilització. Una civilització que ha aconseguit progressos prodigiosos en un lapse curt, en relació al timeline de l’Univers, però que també ha assolit les fites més nefastes i més autodestructives.
L’Univers és aquesta amalgama grandiosa de simplicitat i de complexitat, de creació i de destrucció. I no seria estrany que la nostra espècie acabés com el rosari de l’aurora, però el cosmos seguirà expandint-se indiferent.Que tingueu una bona rentrée.