L’inestimable físic i divulgador científic Jorge Wagensberg (1948- 2018) ens va deixar ara fa pocs dies. De família jueva polonesa, els seus avis i els seus pares van aconseguir fugir de l’holocaust i es van instal·lar a Barcelona on van patir la guerra civil.

Tot i que aquest no és el lloc idoni per fer un repàs minuciós al seu curriculum vitae, cal destacar que va ser professor de la Universitat de Barcelona i precursor del Cosmocaixa. L’any 2010, la Universitat de Lleida el va nomenar doctor honoris causa i recentment s’havia fet càrrec del projecte museogràfic de l’Ermitage de Barcelona on s’havia proposat explicar la història de la humanitat a través de l’art.

Interdisciplinari per naturalesa, Wagensberg ens deixa un llegat immens i una cosmovisió innovadora. Defensava que la ciència i la cultura són dues maneres complementàries de canviar el món, el qual es transforma gràcies a les idees, per molt esbojarrades que semblin quan són formulades. Segons el científic, hi ha tres maneres de generar idees. La primera és per intuïció: a partir d’una idea que ja existeix en sorgeix una de nova. La segona és per comprensió del món: tal com va fer Darwin, buscant elements comuns entre coses diferents. I la tercera és per concepció del món: el que va fer Einstein amb la teoria de la relativitat. «El món no pot dependre de qui el mira, el món ha de tenir una simetria i les lleis han de ser les mateixes», deia Wagensberg en relació a la teoria d’Einstein.

La seva gran capacitat per condensar el coneixement i la seva voluntat per difondre’l el van portar a ser un gran creador d’aforismes, alguns dels quals han tingut molta repercussió: «Canviar de resposta és evolució, canviar de pregunta és revolució». O bé aquest altre: «La maldat és una forma d’idiotesa i la bondat és una forma d’intel·ligència». Per conèixer una mica més de prop el tarannà d’aquest gran compilador de saviesa que fou Jorge Wagensberg, us recomano el seu llibre «Si la natura és la resposta, quina era la pregunta», publicat per Tusquets el 2003. Un conjunt de pensaments aforístics sobre la incertesa, resultat de trenta anys dedicats a qüestionar-se la realitat. Un llibre, no cal dir, molt apropiat per als temps que corren.

CRÈDIT FOTO: Jorge Wagensberg el 2014 a Barcelona. Adaptació d’una foto de © Kippelboy llicenciada amb Creative Commons CC BY 3.0


Eduard Ribera (Balaguer, 1965). Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988), El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d’estil (2011), La vida assistida (2012),De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha difós guions de ràdio (Les vacances de l’avi Sinofós, COM Ràdio 1998), de còmic (La muntanya és font de vida, Generalitat de Catalunya 2002) i de televisió (Gags inanimats, Lleida TV 2008), així com articles en revistes analògiques i mitjans

Eduard Ribera

Compartir
Publicat per
Eduard Ribera

Missatges recents

Concert per celebrar els quinze anys del grup d’havaneres Vent de Ponent

Aquest 2025 l’Associació Vent de Ponent celebrarà el 15è aniversari de la creació del grup…

2 hores fa

La riba del riu Noguera Ribagorçana, indret de pas de l’11a Cursa de la Nòria de Torrelameu

El diputat Jordi Verdú; el director de la cursa, Xavier Torres, i la membre de…

2 hores fa

El Museu de la Noguera llueix amb l’art prehistòric

El Museu de la Noguera va inaugurar aquest dijous ‘Prehistart’, una mostra itinerant per tota…

3 hores fa

CONNECTA LLEIDA PIRINEUS 02/04/2025

Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…

24 hores fa

Balaguer acollirà la trobada del Saltem i Ballem el 29 d’abril

La ciutat de Balaguer acollirà una trobada sardanista escolar el proper 29 d’abril, amb l’alumnat…

1 dia fa

Penelles ho té tot preparat per celebrar una dècada de Gargar

El festival Gargar de Penelles arribarà als 10 anys de vida a començament del mes…

2 dies fa

Aquest lloc web utilitza cookies.