Silencis. Així, en plural, perquè no hi ha un sol silenci. Hi ha molts silencis que conviuen alhora, que es creuen, que dialoguen o que es barallen, amb significats molt diferents. El silenci del qui escolta, el de qui ho fa veure, el de qui espera el seu moment, el silenci emprenyat, el de càstig o d’amenaça, el dels enamorats, el silenci prudent, l’agosarat, l’impertinent, el que es manté per obligació, o per respecte, el silenci de biblioteca i el d’hospital, el silenci de qui no sap, o si més no del que sap que no sap, el silenci com a resposta, com a única resposta possible i honesta, i així gairebé fins a l’infinit, aquell lloc inexistent on diuen que van a parar tots els silencis.
El silenci com el “no res” necessari per a tot. El full en blanc on escriure, la tela on pintar, el silenci com a condició per a la música. “El silenci és un so” explicava Pere Portabella referint-se a la seva pel•lícula “El silenci abans de Bach”.
A més de text, el silenci és també context. És l’embolcall imprescindible de la paraula,o de la música. És l’espai vuit que delimita una escultura, el seu motlle en negatiu, format per aire i llum. És l’abans i el després. És l’epíleg, el definitiu, però també és el pròleg. Un amic psiquiatre em va dir un dia que quan els seus pacients arribaven els deixava parlar, i que diguessin tot allò que ja havien pensat que dirien, fins que, esgotat el seu discurs previst i més o menys preparat, arribava el silenci. I era a partir d’aleshores, després d’aguantar unllarg i incòmode silenci, quan el pacient començava a explicar-li el realment important. Allò que només dius quan hi ha algú realment disposat a escoltar-te, a mirar-te, sense necessitat de màscares.
Aquests dies ha calgut que el món s’ensorrés perquè descobríssim que el silenci existeix fins i tot als carrers i a les places de les grans ciutats. Havíem oblidat que podíem escoltar el silenci, però és trist haver de fer-ho en mig del drama.Ho haurem de recordar el dia que el soroll torni a envair les nostres vides, sabent que és després dels llargs i terribles silencis quan s’obren pas les terribles veritats.
L’autor balaguerí Francesc Culleré ha estat reconegut amb el premi de poesia Vila de Benissa…
Durant les darreres setmanes, els usuaris i usuàries de la residència han participat d’un taller…
Moments de calma en aquest càmping de la Noguera que precedeixen a una tempesta turística…
En arribar la Setmana Santa l’obrador del Forn Inalba es troba en ple procés d’elaboració…
La sequera viscuda a Catalunya fa pocs anys va fer estralls en molts àmbits, i…
Els nens i nenes de 1r d’Educació Primària de l’escola Mont-Roig han rebut la visita…
Aquest lloc web utilitza cookies.