He fet cap a aquest insigne home de lletres a través d’un dels seus darrers llibres, “Cinquanta anys de periodisme català”, editat el 1975 a Andorra. Es tracta d’una crònica de Catalunya des dels anys vint viscuda en primera persona per un Bellmunt audaç, crític, sempre obsessionat amb explicar Catalunya.
Exiliat de nou a França amb el triomf del general Franco, Domènec de Bellmunt és internat al camp de concentració de Récébédou i sortosament alliberat per intermediació d’un cardenal. A l’exili, d’on no torna, col·labora en múltiples projectes periodístics i escriu. Escriu sobre Catalunya, sobre els catalans. Escriu la primera biografia del president Companys. Es guanya la vida treballant de bibliotecari, fent traduccions per tribunals i “ensenyant la llengua de l’enemic”. El 1950 arriba a doctorar-se en Dret a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc –on estableix la seva residència– amb la tesi “L’èxode espanyol de 1939 i les seves repercussions en el dret internacional públic i privat”.
El llegat de Bellmunt és vast: una quarantena d’obres i una infinitat d’articles. El seu llegat és també la dignitat amb què afrontà uns temps dificilíssims, compromès tothora.
“Durant la meva vida he defensat sempre tres principis, tres, només tres, però que són molt importants: llibertat per a tothom, i per Catalunya. Democràcia catalana. Justícia social. En llur defensa he publicat més de dos mil articles. I em demano: he perdut el temps? No haurà servit per res la meva vida de fidelitat sagrada a l’ideal? Hauria estat millor de fer la viu-viu, de menar una vida vegetativa i tranquil·la a Barcelona i deixar la pobra pàtria nostra fent de “región”, perseguida per botes militars, policia espanyola i tricornis? El sacrifici de tants i tants catalans caiguts en la mateixa batalla per l’ideal, de Jaume Compte, de Carrasco Formiguera a Lluís Companys, passant pels milers d’anònims morts a les trinxeres, als “paredones” a les presons i a l’exili, hauran estat inútils? Estic convençut que no. Estic convençut que en la història dels pobles hi ha alts i baixos, glòries i desfetes, eufòries i defalliments, però que la sang dels màrtirs de l’ideal és i serà sempre fecunda, que llur exemple és i serà sempre el far guiador de les noves generacions, que també lluiten per una pàtria lliure, per una Catalunya justa com jo l’he volguda democràtica, liberal, socialment justa, lliure.”
S’escau el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort i és un bon moment per recordar el periodista, el polític, l’escriptor, el jurista urgellenc que va dedicar la vida a Catalunya i a la seva llibertat.
L’autor balaguerí Francesc Culleré ha estat reconegut amb el premi de poesia Vila de Benissa…
Durant les darreres setmanes, els usuaris i usuàries de la residència han participat d’un taller…
Moments de calma en aquest càmping de la Noguera que precedeixen a una tempesta turística…
En arribar la Setmana Santa l’obrador del Forn Inalba es troba en ple procés d’elaboració…
La sequera viscuda a Catalunya fa pocs anys va fer estralls en molts àmbits, i…
Els nens i nenes de 1r d’Educació Primària de l’escola Mont-Roig han rebut la visita…
Aquest lloc web utilitza cookies.