Gerb, independent?

L’origen del poble de Gerb –amb antecedents ibers, romans i sarraïns– el trobem al voltant de l’any 1082. Ermengol IV d’Urgell conquereix la fortalesa mora i hi basteix el seu castell, que serà la base per a la conquesta cristiana de Balaguer. Gerbés, en aquells anys, la capital provisional del Comtat d’Urgell.

Tot i la seva proximitat amb Balaguer, Gerb pertany des de fa més d’un segle al municipi d’Os de Balaguer, nucli a setze quilòmetres amb el qual només limita per la Torreta dels Quatre Batlles i que fins i tot forma part d’una altra diòcesi, la de Lleida. Antoni Camats i Miquel Zambudio expliquen, en els seus llibres sobre la història local, l’evolució del govern municipal de Gerb.

Consta que fins el 1876 Gerb és un municipi independent i, en conseqüència, gaudeix d’una administració pròpia. És en aquell any quan passa a dependre d’Os de Balaguer, en aplicació de la Llei municipal de 1870, molt restrictiva quant als nuclis petits. A la primera dècada del segle XX l’antic poble de Gerb, assentat a la serra, al peu del castell, es desplaça a la plana on es troba en l’actualitat i on gaudeix d’unes millors comunicacions. D’aleshores ençà, els gerbolins han lluitat en diverses ocasions per la seva segregació d’Os, amb qui només els uneix la dependència administrativa.

El 1910 el govern civil de Lleida acorda separar Gerb d’Os de Balaguer i Sant Llorenç de Montgai de Camarasa i agregar-los en el nou municipi de Gerb i Sant Llorenç de Montgai. Una solució molt raonable, tenint en compte que només estan a sis quilòmetres i que comparteixen carretera. En qualsevol cas, aquesta resolució no es porta mai a la pràctica.

El 1934 Gerb sol·licita integrar-se al municipi de Balaguer –a tres quilòmetres i escaig–, una petició que és vista amb bons ulls pel consistori balaguerí. El 18 de juliol de 1936 es produeix l’alçament del general Franco. L’octubre del mateix any, en plena guerra, es constitueix l’Ajuntament de Gerb. El 8 febrer de 1937, gràcies a gestions del diputat balaguerí Joan Sauret, el llavors conseller primer Josep Tarradellas decreta la independència de Gerb. Una independència que, de iure, dura fins el 4 de desembre de 1938, mesos després de l’ocupació de Gerb per part de les tropes franquistes.

El maig de 1939 els veïns de Gerb tornen a demanar la segregació a l’Ajuntament d’Os i al juny Balaguer accepta la seva integració. La integració mai es produirà. Als anys quaranta i cinquanta aquesta reivindicació es manté. Consta que el 1952 es remet un expedient al Consell de Ministres amb resultat negatiu. Amb el retorn de la democràcia Gerb es constitueix com a entitat municipal descentralitzada. Ja no serà una pedania sinó que tindrà una junta veïnal formada per tres membres i dotada de certes competències. Des d’aquell moment no s’ha reivindicat més la creació d’un municipi independent.

Fins a l’arribada de la crisi econòmica, la proximitat de Gerb amb Balaguer va permetre el creixement del poble, amb la construcció de diverses promocions d’habitatges a la zona sud. El 2017 Gerb assoleix 399 habitants; Os en té 386. Vint anys enrere, Gerb en tenia 312 i Os 413. Aquesta evolució demogràfica va comportar una fita històrica a les eleccions de 2011: l’alcaldia del municipi va recaure en una gerbolina. No només això, sinó que actualment vuit dels nou regidors del consistori d’Os són gerbolins.

Aquesta realitat és sens dubte una anomalia, encara que els d’un i altre poble ho visquin resignats i no s’hi facin mala sang. Cal racionalitzar el mapa de municipis i comarques i un dels primers canvis ha de ser el de Gerb.