Un dels problemes que es deriven de viure a una claveguera és que al final t’acostumes a tot. Tan aviat passa una rata com passa un tros de síndria, una carcanada de pollastre o una sabata vella.
La gent que hi viu en aquestes condicions acaben per no fer cas de res i només si mai passa el cadàver d’algun conegut, són capaços de dir alguna cosa i fer algun moviment.
Es el que té viure envoltat de brutícia.
Per exemple: cada vegada que hi ha alguna decisió judicial important, el govern espanyol munta un registre a alguna dependència de la Generalitat o a alguna empresa més o menys pròxima. Sovint arriben abans els periodistes que la policia i així a tots els noticiaris poden parlar malament de Catalunya. És el tros de síndria.
El ministre d’exteriors (ara hi ha una lluita fratricida per saber si és un imbècil o si és un cínic (Bozzo dixit) pot dir que Catalunya està al caire d’un enfrontament civil i tampoc et pensis que hagi passat res. És la rata.
Ara s’ha sabut que Ciutadanos va pagar les despeses de la mani que la policia va fer a BCN demanant un augment de sou, que només li podien donar a Madrid, a canvi que el Rivera fos el gran protagonista de la manifestació. És la sabata vella.
El senyor ministre de cultura ha dimitit per cagon i per lladre. És la carcanada del pollastre.
L’estat espanyol és una claveguera gegantina.
Ja m’ho penso que ja ho sabies.
El gran perill serà si ens resignem a viure en una claveguera semblant.
I el cadàver? Ah, sí, és l’M.Rajoy