L’Estat espanyol està fent fins i tot més del que calia esperar. Es cert que ens havien dit que estaven disposats a tot per tal que el referèndum no es celebrés, vull dir que ja ho sabíem que anaven a per nosaltres. Guerra bruta, amenaces, fiscals exaltats, jutges en nòmina, clavegueres de l’estat en ebullició, ja ens ho esperàvem tot. Fins i tot ens esperàvem, i no ha sortit fins ara, algun compte corrent del Puigdemont o del Junqueras perdut per algun banc suís, alguns diners trobats en algun armari amagat a casa d’un o altre o un assumpte tèrbol de drogues i prostitució infantil. 
Com que els del P.P. hi tenen la mà trencada en aquests negocis, no seria difícil muntar un numeret o altre. No perdem del tot les esperances. Ara que la Guàrdia Civil s’ha emportat fins i tot els ordinadors particulars d’alguns càrrecs de la Generalitat i àdhuc, si no ho he entès malament, l’ordinador de la dona d’un dels encausats, tampoc et penses que em sorprendria molt que hi aparegués qualsevol cosa suspecta de. Ho hem vist a totes les pel·lícules l’escena aquella de la poli deixant entre les coses del que volen inculpar una bosseta de coca, no? Que costaria molt de penjar qualsevol cosa a un ordinador? No gaire. No vull donar idees. De moment han omplert el país de policies fent-se el fatxenda amb la població. Així i tot avui he vist una demostració de força de la gent com feia temps que no havia vist. Pacíficament, civilitzadament. Els noucentistes n’estarien orgullosos. Ho tenim guanyat.
“Ho tenim guanyat”
