Justícia espanyola

Amb aquest títol, és evident que l’article d’avui serà còmic.

No pot ser de cap més manera. Farà riure segur.

Queda l’alternativa de plorar llargament per la situació ridícula de la justícia espanyola, però tampoc és el cas.  .

La justícia espanyola fa riure i sembla contradictori perquè quan veus una foto dels alts tribunals espanyols, una mica imposen amb les seves togues, les seves punyetes, que és allò que porten a les mànegues, els seus collars i medalles i els seus noms i cognoms, que es remunten al més brillant franquisme i les seves glòries jurídiques.

Una mica de por fan perquè recorden el TOP, la resta de  tribunals franquistes i les comissaries torturadores de tota la vida.

Passat, però, l’ensurt inicial i revisats els casos que belluguen, la cosa esdevé còmica. Encara no riurem perquè les víctimes són companys de lluita i no fa gràcia, però ben cert que les actuacions judicials són grotesques.

I mira que surt un home, ja grandet, amb els cabells blancs i una respectable cara de pantocràtor,  que diràs que li hauria de donar un cert to seriós i no. En quant que comença a parlar, es veu que és un xitxarel·lo que està dient el que diu per la puta promoció, per fer la pilota  o per qualsevol altra cosa tret de la justícia o la veritat.

No poden fer més. Com més alt és el tribunal, més poca soltes són els seus membres, més trossos de quòniam,  com deia del capità Haddock.

No ho poden evitar.

Potser sí que ens faran passar la del polp, però ens seguirem burlant  d’ells.

Salut i república.