Avui per la primera vegada, un president de govern espanyol ha anat a declarar com a testimoni en un judici per la corrupció del seu partit. És una cosa insòlita. No havia passat mai.
De tota la declaració podem treure la conclusió que el tal Mariano hi anava ben assessorat. No ha dit mai o ben bé mai, que no recordava tal o qual cosa. Ha optat per una altra tècnica que també està prou bé. La que diu que ell no se’n sabia res dels diners del seu partit, que només s’encarregava de les qüestions polítiques. De fet és la tècnica dita de la Infanta: “Jo d’això no me’n sabia res. Eren coses del meu marit” i li va funcionar prou bé.
Lo Rajoy ha intentat una cosa semblant.
Que el cap de campanya no sàpiga d’on surten els diners de la campanya és tan impossible que fa vergonya i tot. Però ho ha dit entre els aplaudiments dels seus. Com altre no, ha quedat clar que el President del govern espanyol o és un mentider o és un imbècil.
Tanmateix no crec que hagi passat res. Ni clavegueres de l’estat ni guerres brutes ni comèdies.
L’important són les urnes que els catalans volen comprar i el cop d’estat que pensen donar els independentistes. La resta no és res. Maledicències i males interpretacions.
El president del govern espanyol és un mentider, sí, d’acord i què? Ah, no perdona, és un imbècil. Sí, bé i què? Que et penses que dimitirà per això? No, en cap cas. Es més, si tot segueix com fins ara, té assegurada la majoria absoluta en les properes eleccions.
Hem de marxar a tota velocitat.