Ens falta allò que en diuen la perspectiva històrica per poder tenir una visió clara del problema. Així i tot, cal pensar que, de tot el que està passant actualment entre Catalunya i Espanya, alguna cosa quedarà als llibres d’història.
Suposo que hi haurà un munt de llibres de periodistes, polítics retirats, oportunistes, vividors i estudiosos del tema.
De tot plegat, el guanyador farà una mena de resum que passarà als llibres i llegiran els estudiants del proper segle. No sé si ho llegiran en català. Aquesta és una altra qüestió.
Els espanyols també ho saben que estan escrivint la història d’España del proper segle, i la fan tan cordialment i amb tanta convicció com nosaltres volem fer la nostra.
El tal Marhuenda, per exemple, deu estar ben orgullós de ser el lacai del poder castellà. Ben content i pagat.
Tots aquells llepons d’Intereconomia ho saben que són uns mentiders, però ho fan per Déu i per España.
El Villarejo i els seus companys, no es veuen com uns impresentables.
La Sra. Soraya, impulsora i coordinadora de l’Operació Catalunya, es veu com una heroïna, una dona valenta que vol acabar amb el procés secessionista de Catalunya. Una patriota espanyola a l’alçada del seu pare.
El que està boicotejant la compra de les urnes, no es veu pas com un saltataulells sinó com un heroi, decidit i valent. Tan valent com els pares que han aconseguit que uns xiquets de Castelldefels hagin d’estudiar en castellà.
Es pensen que són els herois que España necessita.
No en tinc cap dubte.