Sempre s’havia dit que intentar ser millor que algú altre era un estímul a tenir en compte, que era una cosa bona.
La superació en deien d’això. És molt possible.
La competència sempre ha estat bona i la voluntat de superar companys i veïns sempre ha anat molt bé. No cal que ho neguem.
Hi un perill però i és quan allò que s’intenta superar pot ser causa de desgràcia.
Ja és penós que hi hagi algú que sigui imbècil, però el miserable que lluita per superar-lo és encara més penós.
Ho vinc a dir perquè a España tenen un bon embolic amb el tema aquest de la superació.
Hi ha una mena de competència per saber qui és el més espanyol de tots.
Fins ara ho era, sens dubte, l’inefable lladre senyor Mariano, i ho era sense competència. Li va sortir un rival important en la figura del Sànchez PSOE . Ho va intentar, ho intenta encara, però no crec que el pugui superar. També ho ha intentat el Pablo Podemos, però com que van de modernillo, de progre i d’entendre al poble pla, no aclariran res.
El ciutadano Rivera sí que està aconseguint una veritable progressió. Ja van definir el seu partit com la ultra-dreta espanyola.
Ja sembla més fatxa que el Sr. Mariano. Publica falsedats, menteix i atia l’odi contra alguns mestres i exigeix al govern mà dura contra els separatistes.
Això li donarà molt vots entre les capes populars d’Espanyistan i els seus amos estaran contents i potser li regalaran un altre pis.
Es el més fatxa de tots. Falangista li diuen i ell somriu content.
S’està superant.