Fa vint-i-un anys que es va inaugurar l’escultura de l’Escull a Balaguer, creada per l’artista local Josep Mateu Profitós. Aquesta escultura vol demostrar la unitat de la llengua catalana i en l’escultura van gravar un poema del poeta Joan Fuster que diu:
“El català és això que parlem a Maó, a la Barceloneta, a Balaguer, a Elx, a Andorra, a Tarragona, a Felanitx, a Perpinyà”.
Aquestes paraules volen dir que diferents cultures, llengües i idealismes polítics poden conviure amb pau i harmonia. I encara més a Balaguer.
Balaguer és un poble on tots ens coneixem, encara que sigui de vista. I se’m fa el cor petit quan la gent busca la confrontació o comença a parlar malament d’algú tan sols perquè té una ideologia política diferent o pertanyen a una altra religió. Inclús hi ha gent que ha intentat que fessin fora a treballadors per ser d’un partit polític no independentista.
És una llàstima que no s’adonin que aquesta mentalitat dictatorial li fa més mal que bé a una convivència tranquil·la. Molts balaguerins i balaguerines no poden expressar lliurement el seu pensament polític per por a represàlies. Això em recorda a la Guerra Civil o al País Basc quan encara existia ETA.
No hi ha res més admirat que un poble on tots van a una i tots es donen la mà, indiferentment de la ideologia política o la religió que professin. Un poble on tothom pot expressar-se lliurement sense tindre por a represàlies, a perdre la seva feina o a què boicotegin el seu negoci simplement per pensar diferent. Amb aquestes paraules (i encara que ja hagi passat), us vull desitjar una bona diada de Catalunya; sense discriminacions per tenir pensaments diferents i amb la mateixa estima per aquesta terra que ens ha vist néixer i créixer, en la qual també ens sentim catalans.