De vegades sembla que estem vivint en el pitjor dels mons possibles. S’amunteguen les males notícies i sembla que el món ha d’explotar en qualsevol moment. Les guerres, les matances, la fam endèmica, els abusos del capital, tot es va amuntegant.
De sobte, però, posen en marxa un campionat de futbol i sembla que tot passa a un segon terme, sembla que l’important, el que realment preocupa a la gent no té res a veure ni amb les guerres ni amb el canvi climàtic.
El futbol és l’únic que preocupa. Conegut el resultat, però, com que la gent té les ganes que té d’insultar-se i d’ofendre’s, comencen a dir que si els millors jugadors d’Espanya són negres, que on s’ha vist? que els golejadors de l’Espanya van ser dos bascos amb sengles assistències de dos catalans, que si l’Oyarzàbal, crec que era, no va celebrar el gol tant com calia perquè es va tocar l’escut d’Espanya que portava a la samarreta i va aixecar els dos braços. Traïdor, mal patriota, etarra, li han dit. Un espectacle.
La caverna no ha perdut l’ocasió i ha tornat a parlar de l’Armada Invencible, de l’España imperial i de la comèdia de sempre.
Sisquera, però, durant un parell de dies no hem sentit res de la dona del Sànchez, del Samper, del jutge Aguirre i de tota la purrialla.
Dissortadament, el tema del futbol ha passat a millor vida i ja no ho tornarem a veure si no és per Internet i en vídeos que qui vulgui anirà mirant.
Haurem de tornar a la claveguera que tenim per hàbitat tradicional.
Calma i seguim endavant.
Salut i república.