Després del Nadal, passem a Cap d’any i després al dia, o dies, dels Reis.
Es un període de temps una mica difícil de pair. D’una banda les festes i alifares que tenim més o menys institucionalitzades diràs que ens prenen bona part del temps que habitualment dediquem a saber què està passant i d’altra banda resulta que la realitat, la vida, el transcurs del temps no es deté ni un segon.
Hi ha una certa tendència, una mica innocent, a creure que si no mirem la TV. no passen les coses, que si no escoltem la ràdio, ni llegim cap diari, les activitats semidelictives dels nostres jutges, magistrats i polítics en general entren en alguna mena de pausa festivo- nadalenca que ens farà més amable la vida.
No és cert. Mentre nosaltres celebrem amb més o menys entusiasme les festes nadalenques, ells segueixen amb les seves malifetes i amb la mateixa intensitat de sempre o més i tot perquè es pensen que no els estem mirant.
En qualsevol cas, passaran les festes i ens tornarem a trobar ben bé igual que com vam acabar l’any.
Les guerres seguiran com si res, les matances de palestins tornaran a sortir a les notícies, la crema d’arbres de Nadal a Síria passaran a millor vida, com la majoria dels sirians que no es declarin seguidors del profeta, el problema de l’habitatge a Europa s’intensificarà una mica més i ens seguirem mirant en busca d’alguna solució als problemes del nou any.
Alguna solució hi trobarem, això és segur.
Es qüestió de no perdre l’esperança i de seguir pedalant.