Com més va, més ens adonem que la cosa no va bé i no parlem del temps i del canvi climàtic.
Passem a la nostra. El Sr. Illa se’n va a parlar amb lo Borbó Junior. Diu que fa nou anys que no hi anava un president de la Generalitat a oferir els seus serveis.
D’això en diuen la normalització de les relacions institucionals. Les paraules sonen bé. Això rai. Suposo que el Borbó li haurà recordat el discurs del “a por ellos” i poca cosa més. El poble català sembla acceptar la situació.
L’independentisme segueix en hores baixes. Els d’ERC tenen un embolic de primer nivell i el camí cap al congrés del novembre, sembla el camí del Gòlgota. Els de Junts no saben què fer amb el seu líder carismàtic i els lloguers temporals. Els socialistes ho tenen molt clar i segueixen amb el seu Vivaspaña de tota la vida.
Amb tots els respectes però, em sembla que el tema més impactant ha estat el cas dels busca persones i els walki-talkies del Líban.
Els múltiples morts i ferits ens demostren la inseguretat de tots plegats. De com estem en mans de psicòpates declarats. Una colla de criminals.
Des del personatge que va tenir la idea, al tècnic que ho va preparar, que deu ser el número 1 de la seva promoció amb medalla inclosa, fabricants, compradors i venedors. Ara passaran als mòbils.
Una xarxa de delinqüents perfectament instal·lada en els governs de quatre o cinc països dels que s’omplen la boca de grans paraules. Una absoluta vergonya.
Què podem fer nosaltres? No t’ho sabria dir.
De moment seguirem demanant la independència.
Salut i república.