Sovint se’ns parla del món antic, de les guerres colonials, de l’esclavatge i dels règims imposats per les classes dominants de dretes i d’esquerres com exemples de malvestat, de mostres de crueltat i de manca d’humanitat. Semblava que tot això havia d’acabar.
Dissortadament no va així la cosa. Pel que fa a la deshumanització estem al millor nivell que s’havia aconseguit en tota la història. No caldrà repassar moments especialment dolorosos.
Pensàvem que conforme avançaven els anys, la humanitat aniria millorant, aniríem progressant com a persones, que les noves tecnologies servirien per fer-nos més feliç i més fàcil la vida, que la intel·ligència artificial seria una eina que ens portaria endavant i no. No ha estat així.
Seguim tan animals com sempre o més, perquè ara ja fem anar drons i maquinària diversa, bombes que segueixen un mòbil i tota mena d’artefacte capaç de matar i destruir qualsevol cosa que bellugui, àdhuc triant els llocs on hi ha més gent i poden fer més mal. Han sofisticat la crueltat.
Per si no en tenies prou, hi ha gent que va dient que aquí rai perquè després tindran una vida que serà un festival non stop. Hi ha gent que s’ho creu.
Això, en el segle de la ciència i la intel·ligència artificial, té la seva gràcia. No ho negarem.
Si més no, procurem que, en la mesura que ens sigui possible, els nostres voltants siguin més humans, més cultes i més assenyats.
Seguim lluitant per un món millor. Sisquera independència.