Fa tanta ràbia mirar cada dia a la televisió les imatges de la gent que fuig de la guerra i la cara del paranoic aquell de Moscou.
Paranoic però no boig, no ens enganyem. Es un dictador clàssic, com tots els que hem conegut durant el segle XX.
El segle XXI havia de ser un nou segle de la llum, del triomf de la ciència, del raciocini, del pensament i ja estem veient que no. Cada dia hi ha més rucs.
Volen imposar una determinada forma de pensar, imperialista i totalitària. Del comunisme totalitari, del capitalisme totalitari, del franquisme totalitari o de la teocràcia totalitària. Tots funcionen igual.
La justícia, l’exèrcit, el clergat, la policia, els jutges i els alts funcionaris, els del dolar, en el resum, i els seus gossos morts de gana, putejant el poble, demanant més esforços al poble pla i convidant-nos a seguir patint.
Potser sí que no podrem omplir el dipòsit del cotxe, que no tindrem calefacció ni aigua calenta perquè no podrem pagar la llum. Tot és possible.
Sempre, però, hi ha els llestos que treuen profit. L’altre dia vaig llegir que les armes que Espanya ha enviat a Ucraïna no funcionen perquè són massa velles. No em sorprendria ni gota. Algú haurà buidat els seus magatzems i algú s’haurà embutxacat una bona quantitat de diners, les comissions que en diuen. Marcaespaña.
Però vindrà un dia que tot això s’acabarà. No sé quan, però això s’acabarà. Es tracta de seguir ací, plantats com un arbre, o com un jonc, però seguir ací. Nosaltres rai.
Salut i república.