La desagradable coincidència de la declaració d’Artur Mas davant del TSJC per posar les urnes el 9N, amb la data de l’afusellament de Lluís Companys, m’ha fet recordar que no són pas aquests els únics presidents de Catalunya a qui la justícia espanyola ha volgut asseure al banc dels acusats.
Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat i referent de la recuperació de les nostres institucions d’autogovern. A finals del segle XIX redacta una carta per felicitar en nom dels catalans el rei de Grècia per l’autonomia de Creta, alliberada de Turquia. Aquesta iniciativa irrita tant el govern de Madrid, que reprimeix les entitats signants del text i processa Prat. El 1902 arriba a passar uns dies a la presó, en publicar, sent director de La Veu de Catalunya, un article sobre les revoltes dels vinyaters al sud de França que consideren delictiu.
Josep Puig i Cadafalch, el seu successor, l’arquitecte de les quatre columnes de Montjuïc, s’ha d’exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera i també per la guerra civil. Quan al 1942 el deixen tornar, li prohibeixen exercir mai més la seva professió.
Francesc Macià, que planifica des del seu exili francès la invasió militar de Catalunya per proclamar la independència, és delatat a Madrid per un col·laborador de Mussolini i detingut i condemnat a París a sis mesos de presó.
Josep Tarradellas, el president que va enllaçar la Generalitat republicana amb l’actual, fou també un objectiu a abatre. El 1940, essent conseller de Finances a l’exili, és detingut a instàncies d’un diplomàtic espanyol i passa cinc dies a la presó de Marsella. Un any més tard torna a la presó, llavors per ser-hi tres mesos, a Ais de Provença.
I Jordi Pujol. Perseguit abans, durant i després de la seva etapa com a president. El 1960 és detingut arran dels Fets del Palau. L’acusen de redactar i difondre l’octaveta “Us presentem el general Franco”. El torturen i finalment el sotmeten a un consell de guerra on se’l condemna a set anys de presó, dels quals en compleix dos i mig a Saragossa i un de confinament a Girona. El 1984, ja president, és inclòs a la querella de la Fiscalia General de l’Estat, llavors controlada pel PSOE de Felipe González, contra exdirectius de Banca Catalana. Queda en res.
Barcelona, 29 de març de 2011. El president Pujol dicta la conferència “Residuals o independents?” a la Universitat Pompeu Fabra. Argüeix que la independència és l’única solució per la pervivència de Catalunya. No podia ser de franc. Comença un nou calvari judicial on es barregen assumptes familiars de fa trenta anys amb acusacions de corrupció. Acabi com acabi, l’Estat ja li ha passat comptes.
En dictadures i en democràcia. L’Estat espanyol no ha dubtat mai en aplicar la seva llei per aixafar aquells que han posat en perill la sacrosanta unitat del regne. Tant de bo els deu que dilaten el procés s’adonin de la magnitud de la batalla que estem lliurant i no vulguin fer caure, ells també, l’home que avui dóna la cara per la llibertat del nostre poble.