Diu que el PSOE i els Ciutadanos s’han posat d’acord per a fer no sé quina filigrana pro investidura. Deu ser allò que en diuen del “postureig”.
El postureig, com sap tothom és aquella forma de produir-se en la qual el que compta, més que la intenció real de fer alguna cosa, és la de fer vore que s’està fent alguna cosa.
Té moltes accepcions perquè és un neologisme que encara no ha consolidat el significat, però ja ens entenem. Està fent postureig aquell que fa alguna cosa per ser vist, perquè se’n parli, per donar peu a comentaris, tot i saber que el que està fent no va a cap banda.
Dels Ciutadanos ja t’ho pots esperar tot perquè no tenen cap ideologia concreta i l’únic que busquen és consolidar el poder econòmic establert. Diu que són els lacais de l’Ibex-35 i és molt possible. Sospito que les vaques sagrades del PSOE històric, tenen molt més pes que no ens pensàvem, i com que ara també militen a l’Ibex-35 ja els va bé l’acord.
Tots dos partits coincideixen en el seu patriotisme espanyol i el seu anticatalanisme declarat. Ja tenen alguna cosa en comú.
De moment, han aconseguit que se’n parli d’ells. Suposo que assistirem –qui vulgui, no cal dir- a un bonic espectacle de declaracions, rodes de premsa, entrevistes i tertúlia vana.
Tot això mentre ens conten els tripijocs de la casa reial i, potser, amb una mica de sort, la justícia declara oficialment que el P.P. és una organització criminal.
Si no fos que tinc una mica de feina, em compraria unes crispetes.
Encara riurem.