Corren temps difícils per a la democràcia, per a la vida política i àdhuc per a la vida estricta. No ens hem d’enganyar.
Cada noticiari és una font de noves desgràcies. Tancaments, confinaments, protestes d’uns i altres.
Morts, malalts, governs fent brindis al sol, ministres de sanitat participant en campanyes electorals, Srs. Borbons, amb la cara més dura que el ferro, dient que la Constitució és tan important.
Bona part del món laboral patint pel que s’està congriant a nivell nacional i internacional.
Personal sanitari fins als engonals, mestres i professors en situació semblant, alumnes grans i petits que no saben ben bé cap a on girar-se i els seus pares i mares a uns centímetres de l’abisme o estimball, i perdó per la metàfora.
Corren mals temps per a la lírica. Ja ho va dir el poeta. Tanmateix, i això és important, comença un nou any.
Malgrat tot, malgrat les conspiracions, les paranoies i les apocalipsis, estem començant un any nou i això suposa sempre una oportunitat de reprendre, de replantejar, de preguntar-se què hem estat fent fins ara i què s’hauria de canviar.
Es l’hora de fer els propòsits, de deixar de fumar, de tornar al gimnàs, d’aprendre anglès, d’apuntar-se a un partit independentista, de deixar de col·laborar amb les empreses del l’IBEX-35, d’exigir el català a l’administració de l’estat espanyol, de parlar amb tothom en català, de consumir exclusivament productes de la nostra terra, de la nostra gent.
Potser és l’hora de segar algunes cadenes.