No sé si hi havia algun dubte però efectivament Espanya és un estat feixista malgrat el govern que tingui.
Potser que definim abans de seguir endavant. Entenc per estat feixista un estat que no vol negociar, que vol imposar els seus criteris i que fa mans i mànigues per tal de portar-los endavant. Un estat que no vol saber res de votacions, de referendums ni de la lliure voluntat dels pobles que conformen l’estat. Ans al contrari està disposat a anorrear qualsevol intent de manifestació d’aquesta voluntat.
Això és ser feixista i això ho és Espanya des de sempre. Des de que tenim llibres d’història com a mínim. Per tal de sortir-se’n amb la seva, l’estat és capaç de mentir, de robar, d’enganyar, de torturar, d’empresonar, d’apallissar i de matar.
Compta amb l’exèrcit, la policia, l’església, els jutges, les clavegueres de l’estat, els periodistes a sou, els mitjans de comunicació, la gran patronal, els bancs i les empreses més importants. De pas, també compta amb les classes populars i amb els pobres de solemnitat que sempre fan costat al poderós pel que pugui ser i aplaudeixen les decisions de l’amo. Això des de sempre.
L’amo, per tenir content el poble, celebra el seu “orgull” i l’anima a escarnir els immigrants i els que no pensen com el poder. Els anima a treure llaços grocs, pancartes i banderoles.
El poble baix, “orgullós”, ho fa amb eufòria i determinació. L’amo els felicita cordialment. Uns i altres són feixistes.
Obrem en conseqüència o la tenim més clara que l’aigua.